Eduard Escoffet

Poeta català

Eduard Escoffet (Barcelona, 1979)[1] és un poeta, exdirector del festival Barcelona Poesia.[2] Ha practicat diverses vessants de la poesia; tanmateix, recentment s'ha centrat en la poesia sonora i els recitals en directe. A més de la seva participació en l'escena contracultural de Barcelona, també ha presentat la seva obra en diverses ciutats d'Espanya, arreu d'Europa, els Estats Units, la Xina i diverses ciutats de l'Amèrica Llatina.[cal citació]

Plantilla:Infotaula personaEduard Escoffet

Eduard Escoffet durant una actuació al festival Days of Poetry and Wine (Ptuj, Eslovènia, 2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, activista cultural Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpropost.org… Modifica el valor a Wikidata
X: Escoffet Discogs: 603291 Modifica els identificadors a Wikidata

És cofundador del grup projectes poètics sense títol-propost.org i director del festival PROPOSTA, consagrat a la pràctiques poètiques actuals (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2000-2004). Entre 2010 va ser director, juntament amb Martí Sales, de Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona). Dirigeix el festival Poesia i +, a Caldes d'Estrac, i altres municipis del Maresme.[3] El 2019 va presentar la Fundació Joan Brossa el projecte La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, format per una exposició que es va poder veure a la fundació entre maig i novembre de 2019 i un llibre que va aparèixer el 2020, que incloïa una extensa antologia de poesia visual i concreta i documentació de la mostra.[4]

És coautor de les obres de teatre ¡Wamba va! (2005), amb Gerard Altaió, Josep Pedrals i Martí Sales; Puaj./ecs. (2005), amb Gerard Altaió i Josep Pedrals; i La Belbel Underground (2006), amb Carles Hac Mor i Gerard Altaió. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013) i Menys i tot (2017), a banda del llibre d'artista Estramps amb Evru (2011). El 2018 va aparèixer la traducció al castellà d'El terra i el cel sota el títol Suelo y cielo. Entre 2009 i 2016 va col·laborar amb la banda Bradien, amb qui ha publicat els discos Pols (spa.RK, 2012) i Escala (spa.RK, 2015), produït per Stefan Schneider i amb la col·laboració de Lydia Lunch i Arnaldo Antunes.[5][5] Actualment, amb Pope forma part del grup Barba Corsini, amb el qual va publicar el disc Un nou incendi (Bankrobber, 2021).

Referències

modifica
  1. «La carretera de Ribes (Xavier Theros)» (en català). [Consulta: 9 desembre 2016].
  2. «Eduard Escoffet». CCCB, 04-12-2017. [Consulta: 19 gener 2021].
  3. Bordes, Jordi «“Els espais petits tenen més força que els grans”». El Punt Avui [Barcelona], 08-07-2021, p. 16.
  4. Fundació Joan Brossa, Barcelona, maig-novembre 2019. https://fundaciojoanbrossa.cat/arxiu-arts-visuals/la-xarxa-al-bosc-joan-brossa-i-la-poesia-experimental.
  5. 5,0 5,1 «Eduard Escoffet». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].