Eduard Ripoll i Perelló

Eduard Ripoll i Perelló (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de març de 2006) fou un arqueòleg i historiador català. Estudià a l'Institut de Paléontologie Humaine de París el 1950-1951 amb l'abat Breuil, i es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1956, on fou deixeble de Lluís Pericot. Va ser conservador adjunt del Museu Arqueològic de Barcelona de 1947 a 1952, per després ser-ne conservador i director de 1961 a 1980. Va dirigir també el Museu Monogràfic d'Empúries i el Museo Arqueológico Nacional, des del 1981 al 1986.[1][2]

Infotaula de personaEduard Ripoll i Perelló
Museo Arqueológico Nacional - 2001-4-956 - Eduardo Ripoll Perelló.jpg
modifica
Nom original(es) Eduardo Ripoll Perelló modifica
Biografia
Naixement23 maig 1923 modifica
Tarragona modifica
Mort28 març 2006 modifica (82 anys)
Barcelona modifica
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Director de tesiLluís Pericot i Garcia modifica
OcupacióArqueòleg, historiador, escriptor, catedràtic i director del Museu Monogràfic d'Empúries i del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
OcupadorMuseu Arqueològic Nacional d'Espanya
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Nacional d'Educació a Distància modifica
Membre de
Família
FillsSergio Ripoll López modifica

Biografia professionalModifica

Va treballar a les excavacions d'Empúries i la cova d'Ambrosio a Vélez-Blanco, i s'especialitzà en les cultures paleolítiques i en la pintura rupestre de la zona cantàbrica i de la catalana, encara que també es dedicà als ibers i a les colònies gregues a Catalunya. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968-1980 i catedràtic de la UNED des del 1981. Fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de 1996 a 2006. També ha estat membre del Deutsches Archäologisches Institut, de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Va ser el pare del també prehistoriador, Sergio Ripoll López,[1][3] qui va continuar el seu treball a la cova d'Ambrosio, fins a la descoberta de pintures rupestres paleolítiques que van poder ser datades per la seva singularitat arqueològica en estar cobertes per estrats datables.

ObresModifica

Eduardo Ripoll té una extensa obra, tant d'articles de revistes científiques com d'obres pròpies i col·lectives:[4][5]

  • Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965)
  • El paleolítico medio en Cataluña, amb H. de Lumley (1965)
  • La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972)
  • Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), amb M. Llongueras
  • Olèrdola: història de la ciutat i guia del conjunt monumental i Museu monogràfic (1977)
  • Els orígens de la ciutat romana d'Empúries (1978)
  • Sobre els orígens i significat de l'art paleolític (1981)
  • Els grecs a Catalunya (1983)
  • El abate Henri Breuil (1877-1961) (1995)
  • El arte de los cazadores paleolíticos (2002)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Eduardo Ripoll Perelló, último eslabón de una generación». El País [Consulta: 8 gener 2016].
  2. «Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional. [Consulta: 8 gener 2016].
  3. (en castellà) elalmeria.es, 14-08-2014 [Consulta: 8 gener 2016].
  4. «Bibliografía: Eduardo Ripoll Perelló» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 8 gener 2016].
  5. «Bibliografía del doctor Eduardo Ripoll Perelló». A: Prehistoria y Arqueología volumen=t. 1. UNED, 2008, p. 369-385. 

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Martín Almagro Basch
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
19811986
Succeït per:
José Alfonso Moure Romanillo
Precedit per:
Antoni Griera i Gaja
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIV

1978-2006
Succeït per:
Pilar Vélez Vicente