Eduard Valentí i Fiol
Eduard Valentí i Fiol (Pals (Baix Empordà) 19 de gener de 1910 - Barcelona, 28 de febrer de 1971)[1] va ser un filòleg clàssic, humanista, escriptor, docent i traductor català.
  | |
| Nom original | (ca) Eduard Valentí Fiol |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 gener 1910 Pals (Baix Empordà) |
| Mort | 28 febrer 1971 (61 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, professor d'universitat, filòleg, traductor |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona |
| Membre de | |
BiografiaModifica
Llicenciat en filologia clàssica, havia estat deixeble de Carles Riba i de Joaquim Balcells i Pinto i va ser professor de llatí la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-39).
Després de la Guerra Civil va ser enviat a Ferrol, Santiago de Compostel·la i Reus, i no va ser fins al 1961 que va aconseguir tornar com a catedràtic Barcelona, treballant a la Universitat de Barcelona (1964-66) i a la nova Universitat Autònoma de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.
La seva obra més coneguda és Gramática de la lengua latina. Morfología y nociones de sintaxis, llibre que encara actualment és usat per estudiants i gramàtics llatins. Va ser membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1968.[2]
Va traduir textos grecs i llatins de Ciceró, César, Lucreci, Sèneca i altres, i va fer estudis sobre literatura catalana contemporània, dedicats, entre d'altres, a Joan Maragall i al moviment modernista.
Casat amb Roser Petit i Montserrat, bibliotecària i germana del filòleg Joan Petit, tingueren dues filles: Helena, escriptora i traductora, Roser i Montserrat.
Obres[1]Modifica
Obres pròpiesModifica
- Gènesi del Cant Espiritual de Maragall (1961)
- Els clàssics i la literatura catalana moderna (1973)
- El primer modernismo catalán y sus fundamentos ideológicos (tesi doctoral) (1973)
TraduccionsModifica
- Volums III al V de les Fontes Hispaniae Antiquae (1935-40)
- Deures de Ciceró (1938-46)
- Tusculanes de Ciceró(1948-50)
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Eduard Valentí i Fiol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biografía d'Eduard Valentí a compartelibros.com». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 4 octubre 2014].