Eduardo Balaca y Orejas-Canseco

pintor espanyol

Eduardo Balaca y Orejas-Canseco (Madrid, 1840 - Madrid, 1914) va ser un pintor espanyol.

Infotaula de personaEduardo Balaca y Orejas-Canseco
Biografia
Naixement1840 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1914 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat i pintura d'història Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé Balaca y Carrión Modifica el valor a Wikidata
GermansRicardo Balaca y Orejas-Canseco Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Nascut a Madrid el 1840, era fill del pintor José Balaca y Carrión. Germà del també pintor Ricardo Balaca.[1] Es formà amb el seu pare i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran. Concorregué de manera recurrent a l'Exposició Nacional de Belles Arts des de 1858, on les seves obres foren reconegudes amb mencions honorífiques el 1864 i el 1867.[2] També va participar en l'Exposició del Foment de les Arts de 1871 amb diversos retrats, entre altres certàmens.[3]

En l'àmbit pictòric, s'especialitzà en els retrats.[2] Fou nomenat retratista oficial de la cort espanyola el 1867.[1] Elegit a sorts entre deu dels millors pintors de Madrid,[3] es traslladà a Sevilla per pintar un retrat de la infanta Maria de la Mercè de Borbó, que motivà després successius encàrrecs, entre ells un retrat del rei Alfons XII el 1877. Executà també nombrosos retrats d'intel·lectuals i membres de l'alta burgesia madrilenya, dels quals molts encara es conserven en mans dels descendents.[1]

També destacà com a decorador, i n'és un exemple la decoració de la cúpula, avui desapareguda, de l'església del Bon Succés de Madrid, que executà en col·laboració amb el seu germà,[2] o l'Al·legoria de la Filosofia de l'Ateneu de Madrid.[1]

Així mateix, fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid,[2] nomenat ajudant el 1884.[4]

Fou cavaller de l'Orde de Carles III i de l'Orde del Mèrit Nacional amb distintiu blanc.[1]

Balaca morí a Madrid el 1914.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 González Zymla, Herbert; Frutos Sastre, Leticia de. Catálogo de pinturas de la Real Academia de la Historia (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia, 2003, p. 267. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Balbás Ibáñez, M. S. «Balaca y Orejas-Canseco, Eduardo» (en castellà). Enciclopedia. Museu del Prado. [Consulta: 24 juliol 2023].
  3. 3,0 3,1 Ossorio y Bernard, Manuel. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Madrid: Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 63. 
  4. Frontaura, D. C.; Ossorio y Bernard, M. Diccionario biográfico internacional de escritores y artistas del siglo XIX (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta y Librería de Miguel Guijarro, 1890, p. 161. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Balaca y Orejas-Canseco