Viquipèdia

Eduardo Sojo

Eduardo Sojo, Demócrito (Madrid, 1849- 1908),[1][2] va ser un dibuixant espanyol, que també va treballar a Argentina. Precursor de la caricatura política en aquest país, va ser fundador de dues revistes titulades Don Quijote, una a Argentina i una altra a Espanya. Signava amb el pseudònim «Demócrito».

Infotaula de personaEduardo Sojo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1849 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1908 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Civil de Madrid 40° 25′ 19″ N, 3° 38′ 11″ O / 40.421931°N,3.636383°O / 40.421931; -3.636383 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perPrecursor de la caricatura política a Espanya
Activitat
Lloc de treball Espanya
Argentina Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDibuixant
Nom de plomaDemócrito Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
De qué lado caerá, el polític progressista espanyol Práxedes Mateo Sagasta, El Motín, agost de 1881.

Carrera professional modifica

Nascut a Madrid en 1848, Sojo va ser testimoni de la insurrecció del Cantó de Cartagena en 1873.[2] Durant el seu període a Espanya, Sojo va participar activament com a dibuixant i caricaturista en publicacions de Madrid, com la revista republicana i anarquista El Motín, Madrid Cómico[3][4] o Gil Blas; a més d'El Cantón Murciano[2] o La Broma.[5] El seu estil com a dibuixant a El Motín ha estat destacat com a possible influència per a publicacions posteriors com La Traca.[6]

 
Il·lustració satírica al Don Quijote argentí, novembre de 1884.

Després d'emigrar a Argentina en 1883,[2] el 16 d'agost de 1884 hi va publicar el primer nombre de la revista Don Quijote, de caricatures i crítica política, que marcà una fita i sortiria fins al 1905. Sojo va impusar en Don Quijote una línia editorial on va predominar «un enginy d'encuny netament hispànic»,[7] a més d'estar molt polititzada;[8] aquesta última una de les causes de la marxa del projecte de Fray Mocho, que acabaria anys més tard en la publicació rival Caras y Caretas.[8] També hi participaren els dibuixants espanyols Manuel Mayol «Heráclito» i José María Cao «Demócrito II».[9]

Va ser perseguit políticament a causa de les seves dures crítiques i il·lustracions, i van arribar a segrestar-li les pedres litogràfiques del setmanari.[10] El segon nombre va ser editat sense imatges: en lloc d'elles es feia una descripció de la figura faltante. A partir del següent nombre, el cap de policia va aparèixer sempre caricaturitzat amb una pedra litogràfica sota el braç.[11]

Va fer famoses caracteritzacions de polítics argentins en clau de diferents animals, a Miguel Juárez Celman —contra qui va dirigir «tremends atacs»—[12] el caracteritzava como un «burrito cordobés»,[13] malnom amb el que serà conegut més endavant,[14] i a Julio A. Roca, per exemple, amb una guineu.[13]

El militar, polític, periodista i escriptor Lucio V. Mansilla, després de ser caricaturitzat com un xot, va demanar l'arrest de Sojo i el va atacar amb les següents paraules:[15]

« Un galleguito, una espècie, com diria Sarmiento, de poll fètid, capaç d'enverinar, no amb la mossegada, amb el simple contacte de les seves potes! [...] El que pretén enfangar-nos és un galleguito infame, que paga d'aquesta manera l'hospitalitat que rep [...] El galleguito Sojo a qualsevol casa a qualsevol part que vagi, sempre serà el galleguito Sojo. I que s'encarregui cadascun de nosaltres de donar-li una pallissa, si el té a mà, que jo, per la meva banda, he fet aquest compromís i el compliré! »

En 1885, Sojo va ser el responsable de la revista Don Quijote en Buenos Aires, la representació de la qual, prohibida a la capital argentina, va tenir lloc al poble veí de San José de Flores.[7][16] En aquesta peça combinava elements característics de la sarsuela espanyola amb altres propis de l'Argentina, per criticar al govern de Roca.[17] En 1890 es va produir a Argentina la Revolució del Parc, que va suposar la caiguda del govern de Juárez Celman, de la qual es considera que va ser partícip Sojo a través de Don Quijote.[18]

Va tornar a Espanya per fundar una publicació homònima; el Don Quijote espanyol va aparèixer el gener de 1892.[19] i seguiria comptant amb il·lustracions realitzades per Demócrito. El dibuixant va morir a Madrid al començament de 1908.[12][1]

El Museo del Dibujo y la Ilustración, de Buenos Aires, té en la seva col·lecció distintes il·lustracions de Sojo a Don Quijote, algunes d'elles litografies en color.[20]

Galeria d'imatges modifica

  •  
    Por dónde viene la muerte, El Motín, abril de 1881.
  •  
    Los padres de la patria, que a la vez son hijos de ella, y por lo tanto abuelos de sí mismos, a El Motín, setembre de 1881.
  •  
    Caminito de la Andalucía, a Gil Blas, març de 1882.
  •  
    Don Quijote argentí, 1890.
  •  
    Don Quijote espanyol, juliol de 1892.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Berenguer Carisomo, 2003, p. 66.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Biagini, 1991, p. 104.
  3. ↑ Llera Ruiz, 2003, p. 211.
  4. ↑ Barrero, 2011, p. 31.
  5. ↑ Laguna Platero, 2003, p. 121.
  6. ↑ Laguna Platero, 2003, p. 118.
  7. ↑ 7,0 7,1 Garasa, 1987, p. 161-169.
  8. ↑ 8,0 8,1 Rogers, 2005, p. 6.
  9. ↑ Burkart, 2007.
  10. ↑ Matallana, 2003, p. 137-138.
  11. ↑ Díaz, 2013, p. 3.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Eduardo Sojo». Las Dominicales del Libre Pensamiento, 366, 28-02-1908, pàg. 2. ISSN: 2171-5122.
  13. ↑ 13,0 13,1 Ximena Avila, 2000.
  14. ↑ Pigna, Felipe «Aquella revolución radical de 1890» (html). Clarín, 12-04-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 1r novembre 2015].
  15. ↑ Matallana, 2003, p. 137.
  16. ↑ Biagini, 1991, p. 109.
  17. ↑ Cox, 2000, p. 66.
  18. ↑ Biagini, 1991, p. 107.
  19. ↑ «Don Quijote (Madrid)». Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional d'Espanya.
  20. ↑ «Colección Sojo». Museo del Dibujo y la Ilustración.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Sojo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduardo_Sojo&oldid=32801624»