Eduvigis de Polònia

reina titular de Polònia
Aquest article tracta sobre la reina del s. XIV canonitzada en 1997. Vegeu-ne altres significats a «Eduvigis d'Andechs».

Eduvigis de Polònia (polonès: Jadwiga Andegaweńska) (Buda, 3 d'octubre de 137318 de febrer de 1374 - Cracòvia, 17 de juliol de 1399) va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Infotaula de personaEduvigis de Polònia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Jadwiga Andegaweńska Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1373 ↔ 18 febrer 1374 Modifica el valor a Wikidata
Buda (Regne d'Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1399 Modifica el valor a Wikidata (19/29 anys)
Cracòvia (regne de Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Complicació del part Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacatedral de Wawel Modifica el valor a Wikidata
Rei de Polònia
16 octubre 1384 (Gregorià) – 17 juliol 1399 (Gregorià)
← Lluís I d'HongriaLadislau II Jagelló →
Reina de Polònia
1384 – 1399
Reina regnant
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina regnant Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat17 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaPrimera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLadislau II Jagelló (1386–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabet Bonifacia de Polònia Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I d'Hongria Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Bòsnia Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria I d'Hongria i Catherine of Hungary Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 31881595 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Eduvigis va néixer a Buda, la capital del Regne d'Hongria.[1] Va ser la tercera i més jove filla de Lluís I d'Hongria, i Polònia, i de la seva segona esposa, Elisabet de Bòsnia.[2][3] Les seves dues àvies eren princeses poloneses, la qual cosa la connectava amb la dinastia Piast nativa de Polònia.[4][5] L'historiador Oscar Halecki va concloure que "l'arbre genealògic d´Eduvigis mostra clarament que [ella] tenia més sang polonesa que qualsevol altre".[4] Va néixer probablement entre el 3 d'octubre de 1373 i el 18 de febrer de 1374.[6][a] Va rebre el nom del seu avantpassat llunyà, Santa Eduví de Silèsia, que era especialment venerat a la cort reial hongaresa en el moment del seu naixement.[8][9]

El rei Lluís, que no havia engendrat cap fill, volia garantir el dret de les seves filles a heretar els seus regnes.[10][3] Per tant, la família reial europea considerava les seves tres filles com a núvies especialment atractives.[3] Leopold III, duc d'Àustria, va proposar el seu fill gran, Guillem, a Eduvigis ja el 18 d'agost de 1374.[11] Els enviats dels nobles polonesos van reconèixer que una de les filles de Lluís el succeiria a Polònia després que ell confirmés i ampliés les seves llibertats en el privilegi de Koszyce el 17 de setembre de 1374.[12][10][13] Van fer un jurament de lleialtat a Catherine a petició de Lluís.[14]

Lluís va acceptar donar Eduvigis en matrimoni amb Guillem d'Àustria el 4 de març de 1375.[11] La sponsalia de futuro dels nens, o "matrimoni provisional", es va celebrar a Hainburg el 15 de juny de 1378.[14][15][16] La cerimònia va establir el marc legal per a la consumació del matrimoni sense cap altre acte eclesiàstic tan bon punt tots dos van arribar a l'edat de maduresa.[17] El duc Leopold va acceptar que Eduvigis només rebria Treviso, una ciutat que havia de ser conquistada a la República de Venècia, com a dot del seu pare.[18] Després de la cerimònia, Eduvigis es va quedar a Àustria durant gairebé dos anys; va viure principalment a Viena.[7]

Caterina va morir a finals de 1378.[3] Lluís va persuadir els senyors polonesos més influents de jurar un jurament de lleialtat a la seva germana petita, Mary, el setembre de 1379.[14][19] Va estar d'esposada amb Segimon de Luxemburg,[16] un besnét de Casimir el Gran, que havia estat el predecessor de Lluís al tron polonès.[20] El "matrimoni promès" de Jadwiga i William es va confirmar a la reunió dels seus pares a Zólyom (ara Zvolen a Eslovàquia) el 12 de febrer de 1380.[21][22] Els senyors hongaresos també van aprovar el document, la qual cosa implicava que Eduvigis i William eren considerats els successors del seu pare a Hongria.[23]

Una delegació de senyors i clergues polonesos va retre homenatge formal a Segismundo de Luxemburg com el seu futur rei el 25 de juliol de 1382.[24][25] Els polonesos creien que Lluís també planejava persuadir els senyors i prelats hongaresos perquè acceptessin Eduvigis i Guillem d'Àustria com els seus hereus a Hongria.[16] No obstant això, va morir el 10 de setembre de 1382.[26] Eduvigis estava present al llit de mort del seu pare.[24]

El poder d'Eduvigis com a monarca era molt limitat i les decisions es trobaven en mans del seu marit Ladislau i la noblesa. Però, com a reina, tenia un paper actiu en la vida cultural i diplomàtica. Va contribuir en obres benèfiques i actuà de mecenes de nombrosos artistes. Actualment, es considera que la seva política va ser protofeminista.

El 22 de juny de 1399, Eduvigis va donar a llum la seva primera filla, Elisabet.[27] Al cap d'un mes, tant la mare com la nena moriren fruit de les complicacions del part,[28] i foren enterrades juntes a la catedral de Wawel.[29][28] Tot i que no estava emparentat amb cap dels anteriors reis de Polònia, el seu marit va aconseguir mantenir el títol reial i llegar-lo als fills de la seva segona esposa, iniciant la dinastia Jaguelló en el tron polonès. El papa polonès Joan Pau II va canonitzar Eduvigis l'any 1997.

Notes modifica

  1. El nom de Eduvigis es va registrar per primera vegada en instruccions als enviats hongaresos a França el 17 d'abril de 1384.[1] Si aleshores, Eduvigis havia arribat als dotze anys, l'edat mínima prescrita pel Dret Canònic perquè les noies es poguessin casar,[7] hauria d'haver nascut abans del 18 de febrer de 1374.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Halecki, 1991, p. 56.
  2. Wolf, 1993, p. xliii.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Engel, 2001, p. 169.
  4. 4,0 4,1 Halecki, 1991, p. 78.
  5. Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996, p. 305. ISBN 83-08-02577-3. 
  6. 6,0 6,1 Sroka, 1999, p. 54–55.
  7. 7,0 7,1 Halecki, 1991, p. 93.
  8. Gromada, 1999, p. 434.
  9. Halecki, 1991, p. 89.
  10. 10,0 10,1 Davies, 2005, p. 90.
  11. 11,0 11,1 Halecki, 1991, p. 58.
  12. Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996, p. 305. ISBN 83-08-02577-3. 
  13. Sedlar, 1994, p. 39–40.
  14. 14,0 14,1 14,2 Frost, 2015, p. 8.
  15. Halecki, 1991, p. 65, 93.
  16. 16,0 16,1 16,2 Engel, 2001, p. 170.
  17. Halecki, 1991, p. 65.
  18. Halecki, 1991, p. 64–65.
  19. Halecki, 1991, p. 71.
  20. Halecki, 1991, p. 52.
  21. Frost, 2015, p. 8, 10.
  22. Halecki, 1991, p. 72–73.
  23. Halecki, 1991, p. 73.
  24. 24,0 24,1 Halecki, 1991, p. 75.
  25. Frost, 2015, p. 10.
  26. Engel, 2001, p. 173.
  27. Wdowiszewski, p. 443
  28. 28,0 28,1 Frost, 2015, p. 91.
  29. Halecki, 1991, p. 257.

Bibliografia modifica

  • Brzezińska, Anna «Jadwiga of Anjou as the Image of a Good Queen in Late Medieval and Early Modern Poland». The Polish Review. The Polish Institute of Arts and Sciences of America, vol. XLIV, 4, 1999, pàg. 407–437.
  • Davies, Norman. God's Playground: A History of Poland, Volume I: The Origins to 1795 (Revised Edition). Columbia University Press, 2005. ISBN 978-0-231-12817-9. 
  • Deletant, Dennis «Moldavia between Hungary and Poland, 1347–1412». The Slavonic and East European Review, vol. 64, 2, 1986, pàg. 189–211.
  • Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996. ISBN 83-08-02577-3. 
  • Engel, Pál. The Realm of St Stephen: A History of Medieval Hungary, 895–1526. I.B. Tauris Publishers, 2001. ISBN 1-86064-061-3. 
  • Frost, Robert I. The Oxford History of Poland-Lithuania, Volume I: The Making of the Polish-Lithuanian Union, 1385–1567. Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-820869-3. 
  • Gromada, Thaddeus V. «Oscar Halecki's Vision of Saint Jadwiga of Anjou». The Polish Review. The Polish Institute of Arts and Sciences of America, vol. XLIV, 4, 1999, pàg. 433–437.
  • Halecki, Oscar. Jadwiga of Anjou and the Rise of East Central Europe. Polish Institute of Arts and Sciences of America, 1991. ISBN 0-88033-206-9. 
  • Jackson, Guida M. Women Rulers Throughout the Ages: An Illustrated Guide. ABC-CLIO, 1999. ISBN 1-57607-091-3. 
  • Jasienica, Paweł. Polska Jagiellonów [Jagellonian Poland] (en polonès). Państwowy Instytut Wydawniczy, 1988. ISBN 83-06-01796-X. 
  • Knoll, Paul W. «Religious Toleration in Sixteenth-Century Poland: Political Realities and Social Constraints». A: Louthan, Howard. Diversity and Dissent: Negotiating Religious Difference in Central Europe, 1500–1800. Berghahn Books, 2011, p. 30–52. ISBN 978-0-85745-108-8. 
  • Monter, William. The Rise of Female Kings in Europe, 1300–1800. Yale University Press, 2012. ISBN 978-0-300-17327-7. 
  • Sedlar, Jean W. East Central Europe in the Middle Ages, 1000–1500. University of Washington Press, 1994. ISBN 0-295-97290-4. 
  • Sroka, Stanisław Andrzej. Genealogia Andegawenów węgierskich [Genealogy of the Hungarian Angevins] (en polonès). Towarzystwo Naukowe Societas Vistulana, 1999. ISBN 83-909094-1-3. 
  • Wdowiszewski, Zygmunt. Genealogia Jagiellonów i Domu Wazów w Polsce (en polonès). Avalon, 2005. 
  • Wolf, Armin. «Reigning Queens in Medieval Europe: When, Where, and Why». A: Medieval Queenship. Sutton Publishing, 1993, p. 169–188. ISBN 0-7509-1831-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduvigis de Polònia