Edward Begle
Edward Begle (Saginaw, 27 de novembre de 1914 - Palo Alto, 2 de març de 1978) va ser un matemàtic estatunidenc.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Edward Griffith Begle  27 novembre 1914 Saginaw (Michigan) |
| Mort | 2 març 1978 (63 anys) Palo Alto (Califòrnia) |
| President School Mathematics Study Group | |
| 1958 – 1977 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Michigan (–1936) Universitat de Princeton (1936–1940) |
| Tesi acadèmica | Locally Connected Spaces and Generalized Manifolds (1940 ) |
| Director de tesi | Solomon Lefschetz |
| Activitat | |
| Camp de treball | Topologia i educació matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Stanford (1961–1978) Universitat Yale (1942–1961) Universitat de Michigan (1941–1942) Universitat de Princeton (1940–1941) |
| Professors | Raymond Wilder |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Jeremy Kilpatrick, James W. Wilson, Thomas Rhomberg, L. Ray Carry, Jerry Becker i Sarah Herriot |
| Família | |
| Cònjuge | Elise Alkin Pierce |
| Pares | Ned G. Begle i Cornelia Campbell |
 | |
Begle va estudiar matemàtiques a la universitat de Michigan, sent la seva especialitat favorita la topologia ensenyada per Raymond Wilder. Després va ser acceptat a la universitat de Princeton per fer el doctorat amb el topologista Solomon Lefschetz.[1] Els dos cursos següents va ser assistent a Princeto i Michigan fins que el 1942 va ser nomenat professor de la universitat Yale en la qual va romandre fins al 1961. Des d'aquesta data fins a la seva mort va ser professor de la Universitat Stanford.[2]
La seva àrea de recerca va ser la topologia, tema sobre el que va publicar una dotzena d'articles, però va ser molt més conegut com director del programa SMSG (School Mathematics Study Group), impulsat per la National Science Foundation, que va ser l'introductor de la matemàtica moderna en els currículums acadèmics de l'ensenyament primari i secundari.[3] Aquest grup d'estudi va començar els seus treballs el 1958[4] i va rebre més de deu milions de dòlars en fons federals per al seu projecte[5] fins que es va finalitzar oficialment el 1972.[6] Begle en va ser el director durant tot el període.[7]
Referències
modifica- ↑ Zelinka, 1978, p. 629.
- ↑ Phillips, 2014, p. 543.
- ↑ Phillips, 2015, p. 42.
- ↑ Polhill, 2021, p. 14.
- ↑ Polhill, 2021, p. 2.
- ↑ Polhill, 2021, p. 41.
- ↑ Fried, 2014, p. 686.
Bibliografia
modifica- Fried, Michael N. «History of Mathematics in Mathematics Education». A: Michael R. Matthews (ed.). International Handbook of Research in History, Philosophy and Science Teaching (en anglès). Springer, 2014, p. 669-704. ISBN 978-94-007-7653-1.
- Phillips, Christopher J. «In Accordance with a “More Majestic Order”: The New Math and the Nature of Mathematics at Midcentury» (en anglès). Isis, Vol. 105, Num. 3, 2014, pàg. 540-563. DOI: 10.1086/678170. ISSN: 0021-1753.
- Phillips, Christopher J. The New Math: A Political History (en anglès). University of Chicago Press, 2015. ISBN 978-0-226-18496-8.
- Polhill, Madeline E. «The School Mathematics Study Group: Lessons in Mathematics Education» (en anglès). Arts & Sciences Student Symposium. University of Richmond, 2021, pàg. 1-53.
- Zelinka, Martha «Edward Griffith Begle» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 85, Num. 8, 1978, pàg. 629-631. DOI: 10.1080/00029890.1978.11994661. ISSN: 0002-9890.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Begle» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Iverson, William J.; Eisner, Elliot W.; Gross, Richard G. «Memorial Resolution Edward G. Begle». Stanford University, 1978. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2006. [Consulta: 6 juliol 2022]. (anglès)
- «Edward G. Begle Biography». National Council of Teachers of Mathematics. [Consulta: 6 juliol 2022]. (anglès)