Edward F. Moore
Eduardo Forrest Moore (Baltimore, Maryland, 23 de novembre de 1925 - Madison, Wisconsin, 14 de juny de 2003) va ser un professor de matemàtiques i informàtica i l'inventor de la màquina d'estats finits.
Nom original | (en) Edward Forrest Moore |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 novembre 1925 Baltimore (Maryland) |
Mort | 14 juny 2003 (77 anys) Madison (Wisconsin) |
Dades personals | |
Formació | Virginia Polytechnic Institute and State University Universitat Brown |
Director de tesi | Herbert Federer |
Activitat | |
Camp de treball | Ciència computacional, ciències de la computació i matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, informàtic, professor d'universitat, enginyer |
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Wisconsin-Madison |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Michael Garey, John Hayden Williams, Alan C. Roochvarg, Anumongkil Sirivedhin i Robert W. Shirey |
Biografia modifica
Moore va fer un B.S. en química de la Institut Politècnic de Virgínia a Blacksburg, VA l'any 1947 i un doctorat en matemàtiques a la Universitat de Brown de Providence, RI el juny de 1950. Va treballar al UIUC 1.950-1.952 i va ser professor visitant al MIT i a Harvard al mateix temps el 1952 i 1953. Després va treballar a Bell Labs durant uns 10 anys. Després d'això, va ser professor de la Universitat de Wisconsin-Madison des de 1966 fins a la seva jubilació el 1985.
Es va casar amb Elinor Constance Martin i van tenir tres fills.
Treball científic modifica
Va ser el primer a utilitzar el tipus de màquina d'estats finits (FSM), que és el més comunament utilitzat avui en dia, la màquina de Moore.[1] Amb Claude Shannon va fer treball seminal a teoria de la computabilitat i va construir circuits fiables utilitzant relés menys fiables. També va passar gran part dels seus últims anys en un esforç infructuós per resoldre el teorema dels quatre colors.
Publicacions modifica
Durant el període que va treballar als Laboratoris Bell, va escriure «Variable Length Binary Encodings», «The Shortest Path Through a Maze», «A simplified universal Turing machine», i «Complete Relay Decoding Networks».
- «Machine models of self-reproduction», Proceedings of Symposia in Applied Mathematics, volume 14, pages 17–33. The American Mathematical Society, 1962.
- «Artificial Living Plants», Scientific American, (Oct 1956):118-126
- «Gedanken-experiments on Sequential Machines», p.129 – 153, Automata Studies, Annals of Mathematical Studies, no. 34, Princeton University Press, Princeton, N. J., 1956
- «Computability by Probabilistic Machines»
- «Machine Aid for Switching Circuit Design»
- «Reliable Circuits Using Less Reliable Relays»
Referències modifica
- ↑ David A. Patterson, John L. Hennessy. Estructura y diseño de computadores (en castellà). Reverte, 2000, p. 110. ISBN 9788429126181.