Eeva Kilpi

Eeva Kilpi
	(2008)
Biografia
Naixement	(fi) Eeva Karin Salo ; 18 febrer 1928 (96 anys); Hiitola (Finlàndia)
Presidenta Finnish PEN (en)
	1970 – 1975 ; ← Timo Tiusanen – Kirsi Kunnas →
Dades personals
Formació	Universitat de Hèlsinki - anglès, estètica, ciència de la literatura (1946–1953)
Activitat
Camp de treball	Poesia i prosa
Ocupació	poetessa, escriptora
Família
Cònjuge	Mikko Kilpi (1949–1966)
Premis
	(6 desembre 2024) comanador de l'Orde del Lleó de Finlàndia; (2017) Premi Aleksis Kivi; (2002) Thanks for the Book Award (en) ; (1990) Premi Runeberg; (1974) Medalla Pro Finlàndia; (1968, 1974, 1984) Premi de Literatura de l'Estat Finlandès ;

Eeva Karin Kilpi (Hiitola (Finlàndia), 18 de febrer del 1928), nascuda com a Eeva Karin Salo, és una escriptora feminista finlandesa. Des de finals de la dècada del 1950 ha publicat novel·les, contes i poemes. És una de les primeres veus feministes de la literatura finlandesa.^[1]

Infantesa, educació i primeres publicacions

Eeva Kilpi nasqué al 1928 com a Eeva Salo, filla de Solmu Aulis Aimo Salo i Helmi Anna Maria, en un poble de Carèlia. La família es va veure obligada a abandonar el seu lloc d'origen durant la Segona Guerra Mundial. Eeva Salo anà a l'escola a Imatra, i es llicencià al 1946. Després es traslladà a Hèlsinki i es casà el 1949 amb el poeta Mikko Kustaa Kilpi. Estudià en la Universitat de Hèlsinki i s'hi graduà el 1953.^[2]

El 1956, Eeva Kilpi treballà com a professora d'anglés, però hi renuncià un any després per a ser mestressa de casa i dedicar-se als seus tres fills. Insatisfeta amb el matrimoni, començà a la fi de la dècada del 1950 a escriure, i publicà el 1962 Nainen kuvastimessa (Dones en l'espill), una novel·la sobre aquesta etapa de la seua vida.

La seua obra conté personatges femenins forts, com en la seua primera novel·la Kukkivan maan rannat (1960), que té com a tema la iniciació sexual d'una jove a Carèlia.^[3] "Les seues dones estan ... vives, ja que són conscients de la naturalesa dolorosa de la seua existència, independents, respectuoses amb la creativitat i l'emoció, properes i llunyanes, obertes i reflexives, tal com sembla ser l'autora", en digué la crítica literària Kathleen Osgood Dana.

Maduresa literària

El 1966, Kilpi es va divorciar. La seua fama augmentà amb altres publicacions, inclosa una novel·la Elämä edestakaisin (1964) i alguns reculls de contes. El 1968 fou premiada per la col·lecció de contes Rakkauden yes kuoleman pöytä (1967) per primera vegada amb el Premi Nacional del Llibre de Finlàndia (Valtion kirjallisuuspalkinto), que guanyà dues voltes més. Establerta com una veu independent, publicà al 1970 els contes Kesä ja keski-ikäinen nainen, sobre una dona soltera de mitjana edat que tracta de trobar el seu camí en una societat patriarcal orientada cap a la família.^[2]

El 1972, publica Tamara, una de les seues novel·les més influents, que inclou poesia. En Tamara, l'autora descriu l'amistat intel·lectual entre una dona sexualment activa i la seua paraplègica professora universitària. Kathleen Osgood Dana la considera una de les obres més explícitament eròtiques, creatives i morals de Kilpi.^[4]

Des de finals de la dècada del 1980, Kilpi es feu famosa a Finlàndia per la seua trilogia de novel·les autobiogràfiques Muistojen aika (Temps de memòries), que consta de les parts Talvisodan aika (1989), Välirauha, ikävöinnin aika (1990) i Jatkosodan aika (1993). En l'obra que cobreix els anys del 1939 al 1945, Kilpi recorda la Guerra d'hivern i com la va viure quan era jove a Carèlia, els seus dies d'escola i les evacuacions i reubicacions.^[5]

En la dècada del 1980 l'autora aborda, cada vegada més en la seua obra, la protecció de la natura, els animals i les plantes com a temes.^[2] En el poemari Kiitos eilisesta, del 1996, Kilpi recorda la mort de la seua fràgil i dominant mare. La crítica ja esmentada, Dana, en feu comparances amb l'autora estatunidenca May Sarton (1912-1995). Igual que Sarton, Kilpi rastreja el sofriment femení i el dolor humà en la seua escriptura, de manera que aquestes "petites dificultats i grans turments serien tangibles". "Els seus poemes són arravataments d'ira, amargor i enveja, gran solitud i anhel de qualsevol mena de societat, però també són companys, fonts de consol i amics estimats", explica Dana.(6)

Kilpi viu a Espoo. És membre de l'Associació d'Escriptors Finlandesos, la direcció de la qual ocupà del 1971 al 1973. Del 1970 al 1975 fou presidenta del PEN finlandés. El 1974 Kilpi rebé la medalla Pro Finlàndia (Ordre del Lleó de Finlàndia).

Premis

1968: Premi Nacional del Llibre per la col·lecció de contes Rakkauden ja kuoleman pöytä
1974: Premi Nacional del Llibre per la novel·la Häätanhu
1974: Medalla Pro Finlàndia (Ordre del Lleó de Finlàndia)
1977: Medalla Espoo
1984: Premi Nacional del Llibre per la novel·la Elämän evakkona
1990: Premi Runeberg per la novel·la Talvisodan aika
1999: Premi Alfred Kordelin
2001: Premi Carèlia
2002: Medalla d'agraïment per la novel·la Rajattomuuden aika
2007: Premi Nils Ferlin
2017: Premi Aleksis Kivi pel treball de la seua vida

Obra seleccionada

Col·leccions de contes

1959: Noidanlukko (dt. Wind in Ahornblüten, 1963)
1966: Lapikkaita
1967: Rakkauden ja kuoleman pöytä
1970: Kesä ja keski-ikäinen nainen
1971: Hyvän yön tarinoita
1979: Es mitä ei koskaan sanota
1986: Kuolema ja nuori rakastaja
1987: Kootut novellit vuosilta 1959–1986

Novel·les

1960: Kukkivan maan rannat
1962: Nainen kuvastimessa
1964: Elämä edestakaisin
1972: Tamara (dt. Tamara, 1974)
1973: Häätanhu
1978: Naisen päiväkirja
1983: Elämän evakkona
1989: Talvisodan aika
1990: Välirauha, ikävöinnin aika
1993: Jatkosodan aika
1998: Muistojen aika. Yhteisnide kolmesta edellisestä kirjasta
2001: Rajattomuuden aika
2007: Unta vain

Poesia

1972: Laulu rakkaudesta ja muita runoja
1976: Terveisin
1978: Runoja 1972–1976
1982: Ennen kuolemaa
1987: Animalia
1991: Laulu rakkaudesta, Eeva Kilven runot, Ellen Thesleffin kuvat
1996: Kiitos eilisestä
2000: Perhonen ylittää tien. Kootut runot 1972–2000
2012: Kuolinsiivous, WSOY

Assaig

1976: Ihmisen ääni, WSOY

Referències

↑ France, Peter. The Oxford Guide to Literature in English Translation. Oxford University Press, 2000, p. 568–. ISBN 978-0-19-818359-4.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 "Eeva Karin Kilpi." Contemporary Authors Online. Detroit: Gale, 2008. Biography in Context. Web. 6 Sept. 2016.
↑ Company, Gale Research. Contemporary authors : a bio-bibliographical guide to current writers in fiction, general nonfiction, poetry, journalism, drama, motion pictures, television and other fields (en anglès). [Original series]. Detroit : Gale Research Co, 1962.
↑ «Vol. 59, No. 3, Summer, 1985 of World Literature Today on JSTOR» (en anglés). www.jstor.org. [Consulta: 7 desembre 2019].
↑ Dana, Kathleen Osgood; Kilpi, Eeva «Jatkosodan aika» (en anglés). World Literature Today, 69, 1, 1995, pàg. 189. DOI: 10.2307/40151041 [Consulta: 7 desembre 2019].

[France2000-1] France, Peter. The Oxford Guide to Literature in English Translation. Oxford University Press, 2000, p. 568–. ISBN 978-0-19-818359-4.

[:1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 "Eeva Karin Kilpi." Contemporary Authors Online. Detroit: Gale, 2008. Biography in Context. Web. 6 Sept. 2016.

[3] Company, Gale Research. Contemporary authors : a bio-bibliographical guide to current writers in fiction, general nonfiction, poetry, journalism, drama, motion pictures, television and other fields (en anglès). [Original series]. Detroit : Gale Research Co, 1962.

[4] «Vol. 59, No. 3, Summer, 1985 of World Literature Today on JSTOR» (en anglés). www.jstor.org. [Consulta: 7 desembre 2019].

[:2-5] Dana, Kathleen Osgood; Kilpi, Eeva «Jatkosodan aika» (en anglés). World Literature Today, 69, 1, 1995, pàg. 189. DOI: 10.2307/40151041 [Consulta: 7 desembre 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]