Efecte Ettinghausen

L'efecte Ettinghausen és un fenomen termoelèctric descobert el 1886 que afecta el corrent elèctric que passa per un conductor en presència d'un camp magnètic.^[1] El nom deriva del físic austríac Albert von Ettingshausen.

El resultat del fenomen consisteix en la inducció d'una diferència de potencial perpendicular a la direcció del camp magnètic i a la direcció del corrent elèctric. Alternativament, s'indueix un camp elèctric perpendicular al gradient de temperatura i al camp magnètic.

Aquest efecte es quantifica amb el coeficient d'Ettinghausen |P|, que es defineix com:

|P|={\frac {-1/(I_{Y}B_{Z})}{dT/dx}}

on $dT/dx$ és el gradient de temperatura que resulta dels components $I_{Y}$ (del flux elèctric) i $B_{Z}$ (del camp magnètic).

El procés invers es coneix amb el nom d'efecte Nernst.

Referències modifica

↑ v. Ettingshausen, A.; Nernst, W. «Ueber das Auftreten electromotorischer Kräfte in Metallplatten, welche von einem Wärmestrome durchflossen werden und sich im magnetischen Felde befinden». Annalen der Physik und Chemie, 265, 10, 1886, pàg. 343–347. Bibcode: 1886AnP...265..343E. DOI: 10.1002/andp.18862651010 [Consulta: 23 febrer 2012].

[ettinghausen86-1] v. Ettingshausen, A.; Nernst, W. «Ueber das Auftreten electromotorischer Kräfte in Metallplatten, welche von einem Wärmestrome durchflossen werden und sich im magnetischen Felde befinden». Annalen der Physik und Chemie, 265, 10, 1886, pàg. 343–347. Bibcode: 1886AnP...265..343E. DOI: 10.1002/andp.18862651010 [Consulta: 23 febrer 2012].

[1]