Efecte penell
L'efecte penell (en anglès weathervaning) és un fenomen experimentat per aeronaus a terra i per aeronaus d'ala giratòria tant a terra com a l'aire.[1]
L'aeronau a terra té un punt de pivotatge natural en un eix a través dels punts de contacte del tren d'aterratge principal (deixant de banda els efectes de convergència del tren principal). Com que la majoria de l'àrea lateral d'una aeronau es troba darrere d'aquest punt de pivotatge, qualsevol vent creuat crearà un moment de guinyada que tendeix a fer girar el morro de l'aeronau.[2][3]
No s'ha de confondre amb l'estabilitat direccional, ja que aquesta les aeronaus l'experimenten durant el vol.[4]
El terme també fa referència a un fenomen similar en petits coets guiats per aletes que, quan s'enlairen verticalment, tendiran a seguir un camí de vol que els farà anar amunt.[5]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Heflin, Woodford A. (Ed., 1956). The United States Air Force dictionary. Princeton, NJ: D. Van Nostranc Co. Inc.
- ↑ Denker, John S. (n.d.). See how it flies. Retrieved March 22nd from http://www.av8n.com/how/.
- ↑ FAA (2004). Airplane Flying Handbook. Washington D.C.:U.S. Department of Transportation, Federal Aviation Administration, FAA-8083-3A.
- ↑ Anderson, John D. (1989). Introduction to flight (3rd ed.). New York: McGraw-Hill Book Company.
- ↑ Benson, Tom. «Weather Cocking». National Aeronautics and Space Administration Glenn Research Center.