No s'ha de confondre amb Ailo.

Egilona o Egilo, també coneguda com a Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs[1] (c. 659<680 - 718)[2] fou l'esposa del darrer rei visigot de Toledo, Roderic (710-711) i possiblement era germana o cosina de Casius Fortunius.[3]

Plantilla:Infotaula personaEgilona
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement659 ↔ 680 Modifica el valor a Wikidata
Regne de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 718 Modifica el valor a Wikidata
Al-Àndalus Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaToledo
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme nicè Modifica el valor a Wikidata
PeríodeHispània visigoda i conquesta omeia d'Hispània Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle VIII Modifica el valor a Wikidata)
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAbd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (713–716)
Roderic (–711) Modifica el valor a Wikidata
FillsÀïxa bint Abd-al-Aziz
 () Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr Modifica el valor a Wikidata
Germanscomte Cassi (discutit) Modifica el valor a Wikidata

Després de la batalla del Guadalete i de la mort de Roderic, Egilona fou capturada a Mèrida per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr el 30 de juny de 713 i va romandre tres anys en poder dels àrabs (Abd-al-Aziz moriria la primavera del 716). El 714 Mussa ibn Nussayr i Tàriq ibn Ziyad van passar cap al sud de la península amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifríqiya, on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missió. El govern del valiat d'al-Àndalus va quedar en mans del fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz ibn Mussa, com a emir. Aquest es va enamorar d'Egilona i ella va acceptar de ser la seva dona el 715.

Es digué que influïa en el seu marit a ser més clement amb els captius cristians. Segons alguns historiadors, això no agradà al califa de Damasc, Sulayman, que va enviar a Ixbíliya (Sevilla) un emissari que el va assassinar, però sembla més probable que les causes del crim fossin altres (fou acusat de voler establir la seva pròpia monarquia),[4][5][6] El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat.[7] o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.[8]

Núpcies i descendència

modifica

Es casà en primeres núpcies amb Roderic, rei visigot (710-711). No consta que tinguessin fills. Es casà en segones núpcies amb Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr,[4] fill de Mussa ibn Nussayr. Tingueren una filla, pel que Egilona també fou coneguda com a Umm-Àssim (la mare d'Àssim):[3]

Referències

modifica
  1. Barton, Simon. Conquerors, Brides, and Concubines: Interfaith Relations and Social Power in Medieval Iberia (en anglès). Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2015, p. 15-16. ISBN 9780812246759. 
  2. Menéndez Pidal, 1982, p. 517.
  3. 3,0 3,1 3,2 Da Silva Botas Rei, 2011/2012, p. 43–44.
  4. 4,0 4,1 Gran Enciclopedia Larousse (en castellà). tom IV, 1967. 
  5. (anglès) Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58.
  6. (francès) Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique, 1852 trans., Algiers, Vol. p.355
  7. (anglès) Collins, The Arab Conquest of Spain 710-797, 45.
  8. Basset, R. «ʿAbd Allāh b. Mūsā». A: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online. Encyclopaedia of Islam (en anglès). segona edició, 2016. 

Bibliografia

modifica
  • Lunde, Paul «Ishbiliyah, Islamic Seville» (en anglès). Aramco World, pàgines=20–31, gener/febrer 1993.
  • Fuente, María Jesús. Reinas medievales en los reinos hispánicos (en castellà). 3a. La Esfera de los Libros. Serie Historia núm. 15, 2009. ISBN 978-84-9734-237-7. 
  • Menéndez Pidal, Ramón. Historia de España (en castellà). España musulmana (Tom IV). 5a. Espasa Calpe, 1982. ISBN 84-239-4806-4. 
  • Olaizola, José Luis. De Numancia a Trafalgar (en castellà). Temas de Hoy, S.A. (THA), 2004. ISBN 84-8460-368-7. 
  • Da Silva Botas Rei, António José «Descendência Hispânica do Profeta do Islão -Exploração de Algumas Linhas Primárias» (en portuguès). Armas e Trofeus. Instituto Português de Heráldica, 2011/2012. OCLC: 7934421.
  • Gran Enciclopedia Larousse (en castellà). Tom 4. 2a. Planeta, 1967. ISBN 84-320-2034-6.