Eidètica

La memòria eidètica és l'habilitat de recordar imatges amb nivells de detall molt precisos, sense usar cap regla mnemotècnica. És un fenomen força reduït en infants (entre el 2 i el 10%) i, en adults, és gairebé inexistent.[1] S'ha comprovat que la gent que posseeix aquest tipus de memòria, en provar de recordar una imatge al mil·límetre, mou els ulls lateralment, com si escanegessin una imatge.

PsicologiaModifica

La paraula eidètica prové del vocable grec εἶδος (eidos), que significa "forma".[2] És un tipus de memòria de caràcter gairebé sensorial, amb un temps de permanència que ronda les mil·lèsimes de segon. Precedeix la memòria a curt termini.

En psicologia, les persones amb hipertròfia de la memòria eidètica poden recordar qualsevol cosa que hagin vist o sentit, fins i tot encara que ho hagin percebut una sola vegada i de forma fugaç.

Per causa del nivell de detall que poden arribar a tenir les imatges memoritzades, també se la denomina memòria fotogràfica, terme que, popularment, s'usa de manera intercanviable amb memòria eidètica. Es dona amb freqüència en nens, que, segons es diu, podrien ser capaços de reconstruir una imatge fins al punt de lletrejar una pàgina sencera escrita en un idioma desconegut, havent-la vist durant tan sols uns instants. Tot i això, aquest fenomen és considerat un mite per una part de la comunitat científica.[3][4]

El que sí que està comprovat és que existeixen alguns tipus de memòria accentuada. Per exemple, la Memòria Autobiogràfica Altament Superior (HSAM, segons les seves sigles en anglès), consisteix a registrar esdeveniments del passat relacionats amb la pròpia experiència d'una forma extraordinàriament detallada i precisa: des d'un esdeveniment familiar fins al que hem llegit o escoltat en un dia particular. La denominació la hi va donar, el 2006, el neurobiòleg James McGaugh, de la Universitat de Califòrnia a Irvine, en un estudi de sis anys sobre una pacient amb aquests símptomes.[5] Hi ha unes 20 persones oficialment diagnosticades amb HSAM, totes als Estats Units.[6]

En la cultura popularModifica

Alguns personatges de ficció als qui s'atribueix memòria eidètica són:

FilosofiaModifica

En filosofia, eidètica es refereix al coneixement intuïtiu de l'essència (del grec eidés).[12] La diferent possibilitat de coneixement del fenomen (aparença) i el noümen (la cosa en si) és una discussió que ve des de Immanuel Kant, com a mínim. A més, la distinció entre el coneixement de la cosa en si i el coneixement de la nostra percepció de la cosa és el tema fonamental d'«Al·legoria de la caverna», del filòsof grec clàssic Plató. Per a la solució del corrent de la fenomenologia, a partir d'Edmund Husserl, el concepte d'eidètica és central.[13]

ReferènciesModifica

  1. "Eidetic image", Encyclopaedia Britannica
  2. «eidos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 juliol 2020].
  3. «No one has a photographic memory.». Slate Magazine.
  4. «Does Photographic Memory Exist?». Scientific American.
  5. «Highly Superior Autobiographical Memory» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
  6. Véase BBC Mundo: http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/11/111104_memoria_absoluta_valeria.shtml
  7. «Sheldon’s eidetic memory | sheldoncooper.info». sheldoncooper.info. Arxivat de l'original el 9 de setembre de 2015. [Consulta: 3 setembre 2015].
  8. «Spencer Reid». [Consulta: 3 setembre 2015].
  9. «Mike Ross». [Consulta: 3 setembre 2015].
  10. «All you need to know about Shawn Spencer from Psych». [Consulta: 3 setembre 2015].
  11. Peters. La tortura.. Madrid: Alianza Editoria, 1987. ISBN 84-206-0251-5.. 
  12. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 18 juliol 2020].
  13. «eidètic | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 juliol 2020].