Eisteddfod Nacional de Gal·les

L'Eisteddfod Nacional de Gal·les (Yr Eisteddfod Genedlaethol en gal·lès) és la màxima expressió de l'Eisteddfod, el festival gal·lès per excel·lència. L'Eisteddfod Nacional és el festival més gran de música i poesia competitives a Europa.

Infotaula d'esdevenimentEisteddfod Nacional de Gal·les
Mathrafal2003.jpg
Modifica el valor a Wikidata
 51° 31′ 55″ N, 3° 13′ 05″ O / 51.53182°N,3.21806°O / 51.53182; -3.21806
Tipuseisteddfod
esdeveniment anual Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCardiff Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorCourt of the National Eisteddfod (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Assistència160.000 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Chair of the National Eisteddfod (en) Tradueix
Gold Medal for Architecture (en) Tradueix
Gold Medal for Craft and Design (en) Tradueix
W. Towyn Roberts Scholarship (en) Tradueix
Welsh Learner of the Year (en) Tradueix
Sir T. H. Parry-Williams Memorial Medal (en) Tradueix
Science and Technology Medal (en) Tradueix
Gold Medal for Fine Art (en) Tradueix
David Ellis Memorial Prize (en) Tradueix
Crown of the National Eisteddfod (en) Tradueix
Llwyd o'r Bryn Memorial Prize (en) Tradueix
Prose Medal (en) Tradueix
Musicians' Medal (en) Tradueix
Daniel Owen Memorial Prize (en) Tradueix
Welsh-Language Album of the Year (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeisteddfod.cymru Modifica el valor a Wikidata
Twitter: eisteddfod Modifica els identificadors a Wikidata
Eisteddfod Nacional del 2007

Aquest Eisteddfod, festival d'arts i llengua gal·lesa, té una durada de vuit dies de competicions i actuacions en directe, enterament en gal·lès. Té lloc anualment a la primera setmana d'agost, i s'hi alternen localitats del nord i del sud de Gal·les (vegeu-ne la llista de localitzacions al llarg dels anys). Més de 6.000 persones competiren en l'Eisteddfod Nacional del 2006, amb més de 150.000 espectadors.

Llocs on s'ha fetModifica

1861 - 1900Modifica

  • 1861 : Aberdâr
  • 1881 : Merthyr Tudful
  • 1882 : Dinbych
  • 1883 : Caerdydd (Cardiff en anglès)
  • 1884 : Lerpwl (Lloegr) (Liverpool, Anglaterra)
  • 1885 : Aberdâr
  • 1886 : Caernarfon
  • 1887 : Llundain (Lloegr) (Londres, Anglaterra)
  • 1888 : Wrecsam
  • 1889 : Aberhonddu
  • 1890 : Bangor
  • 1891 : Abertawe (Swansea en anglès)
  • 1892 : Y Rhyl
  • 1893 : Pont y Pridd
  • 1894 : Caernarfon
  • 1895 : Llanelli
  • 1896 : Llandudno
  • 1897 : Casnewydd (Newport en anglès)
  • 1898 : Blaenau Ffestiniog
  • 1899 : Caerdydd (Cardiff en anglès)
  • 1900 : Lerpwl (Lloegr) (Liverpool, Anglaterra)

1901- 1950Modifica

  • 1901 : Merthyr Tudful
  • 1902 : Bangor
  • 1903 : Llanelli
  • 1904 : Y Rhyl
  • 1905 : Aberpennar
  • 1906 : Caernarfon
  • 1907 : Abertawe (Swansea en anglès)
  • 1908 : Llangollen
  • 1909 : Llundain (Lloegr) (London, Anglaterra)
  • 1910 : Bae Colwyn
  • 1911 : Caerfyrddin
  • 1912 : Wrecsam
  • 1913 : Y Fenni
  • 1914 : (No es va fer)
  • 1915 : Bangor
  • 1916 : Aberystwyth
  • 1917 : Penbedw (Lloegr)
  • 1918 : Castell-nedd
  • 1919 : Corwen
  • 1920 : Y Barri
  • 1921 : Caernarfon
  • 1922 : Rhydaman
  • 1923 : Yr Wyddgrug
  • 1924 : Pont y Pŵl
  • 1925 : Pwllheli
  • 1926 : Abertawe (Swansea en anglès)
  • 1927 : Caergybi
  • 1928 : Treorci
  • 1929 : Lerpwl (Lloegr) (Liverpool, Anglaterra)
  • 1930 : Llanelli
  • 1931 : Bangor
  • 1932 : Aberafan
  • 1933 : Wrecsam
  • 1934 : Castell-nedd
  • 1935 : Caernarfon
  • 1936 : Baer-gwaun
  • 1937 : Machynlleth
  • 1938 : Caerdydd (Cardiff en anglès)
  • 1939 : Dinbych
  • 1940 : Eisteddfod radiofònic (Bangor)
  • 1941 : Hen Golwyn
  • 1942 : Aberteifi
  • 1943 : Bangor
  • 1944 : Llandybie
  • 1945 : Rhosllannerchrugog
  • 1946 : Aberpennar
  • 1947 : Bae Colwyn
  • 1948 : Pen-y-bont ar Ogwr
  • 1949 : Dolgellau
  • 1950 : Caerffili

1951 - 2000Modifica

  • 1951 : Llanrwst
  • 1952 : Aberystwyth
  • 1953 : Y Rhyl
  • 1954 : Ystradgynlais
  • 1955 : Pwllheli
  • 1956 : Aberdâr
  • 1957 : Llangefni
  • 1958 : Glyn Ebwy
  • 1959 : Caernarfon
  • 1960 : Caerdydd (Cardiff en anglès)
  • 1961 : Rhosllannerchrugog
  • 1962 : Llanelli
  • 1963 : Llandudno
  • 1964 : Abertawe
  • 1965 : y Drenewydd
  • 1966 : Aberafan
  • 1967 : Y Bala
  • 1968 : Y Barri
  • 1969 : Y Fflint
  • 1970 : Rhydaman
  • 1971 : Bangor
  • 1972 : Hwlffordd
  • 1973 : Rhuthun
  • 1974 : Caerfyrddin
  • 1975 : Cricieth
  • 1976 : Aberteifi
  • 1977 : Wrecsam
  • 1978 : Cardiff
  • 1979 : Caernarfon
  • 1980 : Tre-gŵyr (Dyffryn Lliw)
  • 1981 : Machynlleth
  • 1982 : Abertawe (Swansea en anglès)
  • 1983 : Llangefni
  • 1984 : Llanbedr Pont Steffan
  • 1985 : Y Rhyl
  • 1986 : Aber-gwaun
  • 1987 : Porthmadog
  • 1988 : Casnewydd (Newport en anglès)
  • 1989 : Llanrwst
  • 1990 : Rhymni
  • 1991 : Yr Wyddgrug
  • 1992 : Aberystwyth
  • 1993 : Llanfair ym Muallt
  • 1994 : Castell-nedd
  • 1995 : Bae Colwyn
  • 1996 : Llandeilo
  • 1997 : Y Bala
  • 1998 : Pen-coed
  • 1999 : Llanbedr-goch
  • 2000 : Llanelli

2001 en endavantModifica

  • 2001 : Dinbych
  • 2002 : Tyddewi
  • 2003 : Meifod
  • 2004 : Casnewydd (Newport en anglès)
  • 2005 : Y Faenol (Bangor)
  • 2006 : Abertawe (Y Felindre) (Swansea en anglès)
  • 2007 : Yr Wyddgrug
  • 2008 : Caerdydd (Cardiff en anglès)
  • 2009 : Bala
  • 2010 : Glyn Ebwy, Blaenau Gwent
  • 2011 : Wrecsam
  • 2012 : Bro Morgannwg (Vale of Glamorgan en anglès)
  • 2013: Rhuthun
  • 2014: Llanelli
  • 2015: Sir Drefaldwyn

EnllaçosModifica