Els ejectisomes o ejectosomes, presents en els Cryptomonadae, es distingeixen per la presència de característics extrusomes que consisteixen en dues cintes espirals connectades mantingudes sota tensió[1] Si les cèl·lules són irritades, ja sigui per mitjans mecànics, o per estrès químic o lumínic, es descarreguen, propulsant la cèl·lula en forma de ziga-zaga lluny de la pertorbació. Els ejectisomes grans són visibles sota el microscopi òptic, estan associats amb la butxaca; els més petits ocorren sota el periplast, la cèl·lula criptòfita específica que els envolta[2][3]

Referències modifica

  1. Graham, L. E.; Graham, J. M.; Wilcox, L. W.. Algae. 2a edició. San Francisco, CA: Benjamin Cummings (Pearson), 2009. ISBN 9780321559654. 
  2. Morrall, S.; Greenwood, A. D. «A comparison of the periodic sub-structures of the trichocysts of the Cryptophyceae and Prasinophyceae». BioSystems, 12, 1980, pàg. 71–83. DOI: 10.1016/0303-2647(80)90039-8.
  3. Grim, J. N.; Staehelin, L. A. «The ejectisomes of the flagellate Chilomonas paramecium - Visualization by freeze-fracture and isolation techniques». Journal of Protozoology, 31, 2, 1984, pàg. 259–267. DOI: 10.1111/j.1550-7408.1984.tb02957.x.