El Papus
El Papus és el nom d'una revista d'humor mordaç i corrosiu editada a Barcelona durant la transició espanyola, que aparegué setmanalment entre 1972 i 1987.[1] Durant l'etapa de major èxit eren la cinquena revista més venuda a l'Estat Espanyol, amb 300.000 exemplars impresos, dels que se'n venien més de 250.000.[2] Devia el seu nom al Papus, personatge popular que espanta als més menuts.[3]
| Tipus | publicació periòdica i còmic  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data de publicació | 1973 |
| Data de dissolució o abolició | 1986 |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Editorial | Ediciones Amaika |
Historia i trajectòria editorialModifica
El Papus neix en 1973, en un moment de reivindicacions socials en el tardofranquisme per iniciativa d'Ivà i Óscar, que en 1972 havien fundat Barrabàs, una revista d'humor crític al món de l'esport, i la seva gran popularitat va plantejar als seus autors la creació d'una nova revisió d'humor crític no limitada a l'esport, a mena de Charlie Hebdo, com també havia fet Chumy Chúmez amb Hermano Lobo.[4]
El seu subtítol era «Revista satírica y neurasténica», i s'hi practicava un humor agressiu i d'estètica lletgista, molt inspirada en la premsa satírica francesa de l'època, amb publicacions com Hara-Kiri, o la primera etapa de Charlie Hebdo,[3] i dibuixants com Siné, Reiser i Wolinski. En la seua maqueta hi participaren Maruja Torres, Antonio Franco i Manuel Vázquez Montalbán,[3] qui no participaria en la redacció de la revista per pressions de l'editor, Javier Godó, vetant al periodista per un article crític amb Richard Nixon escrit en altra publicació.[3]
Sota la direcció de Xavier de Echarri, i formant part de l'editorial que editava Barrabás, El Papus comptà amb la col·laboració de periodistes com Antonio Franco, Joan de Sagarra, Manuel Vázquez Montalbán i Maruja Torres, i dibuixants com Óscar, Ivà, Ja, Garcia Lorente, Gin, Vives, L'Avi, Fer, Manel, Carlos Giménez, Ventura y Nieto, Joma, Calonge, Rafael Ramos, Enric Cormenzana Bardas o Manuel Vázquez Gallego (qui en aquesta publicació signava amb el pseudònim de Sappo) entre altres.[4]
Amenaçats per la dreta espanyola, el 20 de setembre de 1977 el grup feixista anomenat Triple A, envià una bomba a la redacció, que va provocar 17 ferits i matà al que era el conserge[3] ja no només de la revista, sinó de tot l'edifici.[5] A l'Audiència Nacional hi ha documents relatius al cas que en 2015 encara no es podien consultar.[3][6] La revista va rebre el suport de la professió (s'edità un àlbum de suport), i no va deixar d'editar-se fins a 1987, quan les vendes havien baixat molt. És, en certa manera, la instigadora d'El Jueves.
SèriesModifica
| Anys | Números | Títol | Autor | Procedència |
|---|---|---|---|---|
| 1973 | 1 | La Papunovela | ||
| 1973 | 1 | Papudiario | ||
| 1976 | Encuesta Papus | Já | ||
| 1976-1977 | España Una, Grande y Libre | Ivá/Carlos Giménez | ||
| 1977-07/1979 | Sor Angut-tias de la Crú | Já | ||
| 1978 | Manolo | Manel Ferrer | ||
| Historias de esta España nuestra | Carlos Giménez | |||
| Etarki and Jatch | L'Avi | |||
| Vidas paralelas | Já | |||
| 1978-1980 | 225-400[7] | Don Cornelio Ladilla y su señora María | Sappo | Nueva |
| Papu estufió allí | Já | |||
| 1981-1982 | 395-435 | Robin & Sonia | Sappo | Can Can (4ª época)[7] |
| 1982 | 436-465[7] | Rufo | Sappo | Nueva |
| 1982-1985[7] | Romansero del tonto | Sappo |
ReferènciesModifica
- ↑ Tubau, Ivan El humor gráfico en la prensa del franquismo[Enllaç no actiu]. Barcelona: Mitre, 1987, p. 186-197
- ↑ "El Papus", anatomia d'un atemptat reportatge de TV3 del 12 de juny de 2014
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Vázquez Montalbán fue vetado por el conde de Godó: la historia secreta de 'El Papus'». Cultura Plaza, 06-10-2015.
- ↑ 4,0 4,1 Lopata, Marine. «Le journal humoristique El Papus (1973-1986). Contre-culture et transgression pendant la transition démocratique espagnole» (en francès). Comicalités.
- ↑ «Las incógnitas del atentado contra la revista 'El Papus', en 'El documental' de La 2». RTVE, 18-02-2011. [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ «Rosa Lores: “Un atemptat com el d'’El Papus' podria repetir-se”». La Directa, 17-09-2018.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Enrique Martínez Fuentes. El Vázquez más sicalíptico en VARGAS (2011), pp. 261 a 269.
BibliografiaModifica
- IRANZO, M. (2010). "Un golpe de risa. La gracia de un golpe. Análisis del golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 por la revista El Papus".
- A: BORDERIA, E.; MARTÍNEZ, F.A.; GÓMEZ, J.LL. (ed.). La risa periodística. Teoría, metodología e investigación en comunicación satírica. Valencia: Tirant Lo Blanch. p. 183-213.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Fitxa d' El Papus a Humoristan, (català), (castellà).
- Una de les fitxes d' El Papus a la Tebeosfera, (castellà).
- «El Papus, anatomía de un atentado» (Video). RTVE, Febrer 2011. [Consulta: 4 febrer 2014]., (castellà)
- El Papus, quaranta anys després
- El Papus, quan l'humor podia ser delicte”, exposició al Col·legi de Periodistes Arxivat 2014-03-10 a Wayback Machine.