El Porvenir: periódico de intereses morales y materiales, de noticias y de literatura va ser un diari que sortí a Reus de l'1 de juliol fins al 31 d'agost de 1860.

Infotaula de publicacions periòdiquesEl Porvenir
El Porvenir periódico.jpg
modifica
Tipusperiòdic modifica
Fitxa
Llenguacastellà modifica
Data de publicació1r juliol 1860 modifica
Dissolució31 agost 1860 modifica
FundadorJosep Güell i Mercader modifica
Publicat aReus modifica
EstatEspanya modifica
Dades i xifres
Temaliteratura i notícies modifica

HistòriaModifica

Portava sota el títol: "Se publica bajo los auspicios de la Sociedad Centro de Lectura". Aquesta entitat tenia una revista, l'Eco del Centro de Lectura, que per dificultats econòmiques va desaparèixer el 24 de juny de 1860, tot anunciant que reapareixerà l'1 de juliol de forma diària amb els mateixos ideals i els mateixos redactors amb el nom de El Porvenir.[1] El periodista i historiador Francesc Gras i Elies diu: "Este periódico [...] vió la luz pública en 1 de julio de 1860. Era su propietario y director el atildado escritor D. José Güell y Mercader, y editor responsable D. Juan Muñoa, que era al mismo tiempo el impresor, ambos hijos de esta ciudad"[2] L'escrivia pràcticament en la seva totalitat Josep Güell i Mercader.

Contingut i aspectes tècnicsModifica

Sortia cada dia excepte els dimecres. Tenia format foli, i quatre pàgines a tres columnes, el dirigia Josep Güell i Mercader i l'imprimia Joan Muñoa. De les quatre pàgines de què constava el diari, només s'imprimien a Reus la primera i la quarta, ja que les dues centrals es confeccionaven a Madrid i contenien informació d'Espanya i de l'estranger.[3] Les pàgines 1 i 4 van dedicades a comentaris de petits esdeveniments i neguits locals. Malgrat el subtítol, fa molt poca referència al Centre de Lectura, tot i que, per exemple, els dies 20 i 24 de juliol publica el relat d'una excursió a la Mola de Colldejou per a observar un eclipsi solar, una de les primeres mostres d'excursionisme científic a Catalunya.[4] Les dificultats econòmiques fan que dos mesos després d'iniciar-se la publicació s'acomiadin dels seus lectors i encomanin al Diario de Reus la defensa dels interessos de la ciutat.[1]

LocalitzacióModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 32. ISBN 8429712879. 
  2. Gras i Elies, Francesc. El Periodismo en Reus desde1813 hasta nuestros días. Tarragona: Tipografía de F. Arís e Hijo, 1904, p. 30-31. 
  3. 200 anys de premsa diària a Catalunya. Barcelona: Arxiu Històric de Barcelona, 1995, p. 132. 
  4. Subirats, Òscar. Història de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus (1901-2001). Reus: Centre de Lectura, 2001, p. 18. ISBN 8487873405. 
  5. «El Porvenir». [Consulta: 21-I-2014].
  6. «El Porvenir». [Consulta: 21-I-2014].

Vegeu tambéModifica