El Santo de la espada

pel·lícula de 1970 dirigida per Leopoldo Torre Nilsson

El Santo de la espada és una pel·lícula argentina històrica-èpica de 1970 dirigida per Leopoldo Torre Nilsson i protagonitzada per Alfredo Alcón, Evangelina Salazar, Lautaro Murúa i Héctor Alterio, entre altres.

Infotaula de pel·lículaEl Santo de la espada

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLeopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBeatriz Guido i Luis Pico Estrada Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAriel Ramírez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAníbal Di Salvo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArgentina Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064931 Filmaffinity: 496110 Allocine: 188868 Letterboxd: the-knight-of-the-sword Allmovie: v159623 TMDB.org: 202460 Modifica el valor a Wikidata

El guió va ser escrit per Beatriz Guido i Luis Pico Estrada, i basat en la novel·la homònima de Ricardo Rojas. Es va estrenar el 25 de març de 1970 al cinema Gran Rex de la ciutat de Mendoza.[1]

Els exteriors es van rodar a la província de Mendoza. La pel·lícula va tenir el títol alternatiu Estirpe de raza.

Sinopsi modifica

Es relata la vida del general José de San Martín, heroi nacional de l'Argentina, Xile i el Perú, des de la seva arribada a Buenos Aires en 1812 (On coneix María de los Remedios de Escalada i s'hi casa el 1812. El 1816 tenen una filla a la que nomenaren Mercedes Tomasa de San Martín y Escalada) fins al seu exili definitiu de l'Argentina. Es mostren en la pel·lícula les batalles més destacades del procés d'independència de l'Argentina, Xile i el Perú de la corona espanyola.

Repartiment modifica

Recepció crítica modifica

La Gaceta va opinar:

« ”En un nivell escolar... la pel·lícula mor aquí, recordant com en una sèrie de dispositives, els esdeveniments que vam aprendre de memòria en qualsevol text primari.”[2] »

revista Gente vs dit:

« ”...no ens va agradar. Dubtem que pugui agradar-li a algú. Però... calia fer-la.”[2] »

Manrupe y Portela escriuen:

« ”Costosa biografia rigorosament vigilada pels mecanismes de control durant el seu rodatge, representa un gir històric de Torre Nilsson cap al comercial. Èxit de boletería però tractament dramàtic no gaire diferent de títols similars dels ’40 i ’50. Producte més de les circumstàncies que del seu director.”[2] »

Bibliografra modifica

  • Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001. 

Referències modifica

Enllaços externs modifica