El Vilar de Reiners

Veïnat del terme vallespirenc de Reiners, a la Catalunya del Nord

El Vilar, o Vilar de Reiners (el Vilar o le Vila en francès), antigament anomenat el Vilar de Gennó (1115), després simplement el Vilar (1162), és un veïnat antic de la comuna de Reiners, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Infotaula de geografia políticaEl Vilar de Reiners
Reynès vue générale 02.jpg
El Vilar de Reiners (part inferior de la imatge), i el Pont de Reiners (al centre)

Localització
 42° 29′ 56″ N, 2° 42′ 26″ E / 42.498933°N,2.707175°E / 42.498933; 2.707175Coord.: 42° 29′ 56″ N, 2° 42′ 26″ E / 42.498933°N,2.707175°E / 42.498933; 2.707175
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
ComarcaVallespir
MunicipiReiners Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud196 m Modifica el valor a Wikidata
Església i cementiri del Vilar
El poble del Vilar

Està situat[1] a la zona nord del terme comunal, a l'esquerra del Tec, aigua amunt del veïnat del Pont de Reiners.

A part del petit nucli del Vilar, el seu terme parroquial comprenia les masies disseminades de Can Pere Andreu, el Mas d'en Rigall, el Mas de les Basses, el Mas de l'Arnau, el Mas Foraster, el Mas de Calamixa, el Mas de la Clota, el Mas d'en Bacó, el Mas de la Gaubera, el Cortal d'en Paraire, el Mas Puig de Llunes, el Mas de n'Hialguer, Can Telleda, Can Pei, el Cortal d'en Camó, Can Bertran, Can Pere Fèlix, Can Gelera, el Mas d'en Banot, Cal Mirlo, el Cortal d'en Brotó, Cal Masover, Can Camó, el Molí d'en Camó, el Mas d'en Crastes, el Mas d'en Crastes de Dalt, el Cortal d'en Meler, el Mas Sobirana, el Mas del Bac i el Cortal d'en Sitger.

Història i descripcióModifica

 
El Vilar de Reiners
 
Túnel de ferrocarril de l'antiga línia Elna - Arles

El nucli habitat es formà vora de l'església de Santa Maria del Vilar i del seu cementiri, encara que la urbanització més recent s'ha fet a l'est d'aquesta construcció.

La primera dpcumentació del lloc és del moment en què el bisbe d'Elna Pere Bernat (1113-1129) féu donació del lloc i la seva església al monestir del Camp, donació que fou confirmada el 1163 pel papa Alexandre III.

No va arribar a ser mai un nucli aglutinat gaire gran: en el fogatge del 1515, quan Reiners tenia 10 focs,[2] el Vilar en tenia 5[3] cosa que donaria una població d'entre 25 i 30 persones.

Modernament s'ha aprofitat l'espai de les vies i el túnel (de 66 metres i perfectament conservat) de l'antiga[4] línia de tren Elna - Arles per a fer-hi passar una via verda d'ús per a vianants i bicicletes.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «131-Reiners». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Iglésies i Fort, Josep. «El fogatge de 1515, a cura de Gaspar Feliu». A: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 9. Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Històrics, 1998.  {{url= http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062%5C00000009.pdf%7Ctítol=PDF}} Pàgina web de l'IEC amb aquesta publicació.
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Reiners». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Reiners». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Vilar de Reiners
  1. El Vilar de Reiners en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Un foc representa una família. Era la unitat de mesura demogràfica durant l'Edat Mitjana i part de la Moderna. Un foc sol correspondre a una unitat de, almenys, cinc persones.
  3. Iglésies, 1998.
  4. El recorregut entre Ceret i Arles s'estroncà arran de l'aiguat del 1940.