El beso de Judas

El beso de Judas
Fitxa
Direcció	Rafael Gil
Protagonistes	Francisco Rabal; Gérard Tichy; Fernando Sancho; José Nieto; Rafael Rivelles Guillem; Félix Dafauce; Luis Hurtado; Rafael Bardem i Solé; José Manuel Martín; Germán Cobos; Arturo Fernández; Milagros Leal; Eugenio Domingo; Jacinto San Emeterio; Manuel Monroy (en) ; José Villasante
Dissenyador de producció	Enrique Alarcón
Música	Cristóbal Halffter
Fotografia	Alfredo Fraile
Muntatge	José Antonio Rojo
Distribuïdor	Cifesa
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	1954
Durada	93 min
Idioma original	castellà
Rodatge	Almeria
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama i cinema històric

El beso de Judas és una pel·lícula espanyola de 1954 dirigida per Rafael Gil Álvarez i protagonitzada per Rafael Rivelles, Francisco Rabal i Gérard Tichy.^[1]

Argument

Narra la història de Judes Iscariot (Rafael Rivelles) amb el seu famós petó delatant Jesús davant els romans a canvi d'unes quantes monedes. Les revistes de l'època descrivien amb arravatament l'espectacularitat de la pel·lícula, poques vegades vista abans al cinema espanyol, ni tan sols a Alba de América, de Juan de Orduña, que al final s'havia rodat amb severes retallades pressupostàries. Vuitanta-dos decorats, exteriors rodats a Terra Santa (Rafael Gil es va traslladar allí amb un equip de rodatge en l'estiu de 1953 i després les imatges serien utilitzades en plans llargs o en transparències de la pel·lícula), un repartiment brillant i –sobretot– un interessant idea argumental caracteritzaven la pel·lícula: narrar la història de Jesús des del punt de vista de Judes.^[2]