El cavaller de bronze
El Cavaller de bronze (rus: Медный всадник) és una estàtua eqüestre de Pere el Gran situada a Sant Petersburg, Rússia. Va ser encarregada per Caterina la Gran, va ser creada per l'escultor francès Étienne Maurice Falconet. El nom de Cavaller de bronze prové d'un poema amb el mateix títol escrit per Aleksander Pushkin l'any 1833. Actualment aquesta estàtua és el símbol de Sant Petersburg.
Медный всадник (rus)  | ||||
|---|---|---|---|---|
.jpg) | ||||
| Tipus | escultura monumental | |||
| Creador | Étienne-Maurice Falconet | |||
| Creació | 1768 | |||
| Gènere | escultura eqüestre i art públic | |||
| Moviment | rococó | |||
| Material | bronze | |||
| Mida | 10,4 ( ) m | |||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | ||||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Sant Petersburg (Rússia) | |||
| Localització | Senate Square (en)  | |||
| ||||
El pedestal de l'estàtua és una enorme Pedra de Tro i es considera que és la pedra més grossa moguda per humans.[1] En principi aquesta pedra pesava 1.500 tones i va quedar en 1.250 tones quan es va posar al seu lloc actual.
Aquesta estàtua es troba a la Plaça del Senat de Sant Petersburg, anteriorment dita Plaça dels desembristes. Caterina la Gran, una princesa alemanya casada amb un Romanof, volia quedar connectada amb Pere el Gran davant dels ulls del poble.[2] Ella va ordenar que es construís l'estàtua i va fer posar la inscripció en llatí Petro Primo Catharina Secunda MDCCLXXXII i en rus Петру перьвому Екатерина вторая, лѣта 1782 que signifiquen 'Caterina la Segona a Pere el Primer, 1782'.
Per a fondre l'estàtua de bronze, que va haver de fer-se (1775) en dues vegades a causa d'un accident en el primer intent, van caldre 12 anys.
Denis Diderot va suggerir a Caterina que fos Étienne Maurice Falconet qui s'encarregués de fer l'estàtua.
Pedra de Tro
modifica
Per a fer el pedestal es va escollir un bloc enorme de pedra conegut com a Pedra de Tro (en rus: Гром-Камень) trobat a Lakhta, a 6 km a l'interior del Golf de Finlàndia l'any 1768.[3] Aquest nom de pedra de tro `provenia d'una llegenda local. Per a transportar-la va caldre el projecte d'un enginyer anomenat Carburis que ho va fer mitjançant un trineu que discorria sobre esferes metàl·liques i només es va utilitzar energia humana, no la d'animals.[4]
Referències
modifica- ↑ Adam 1977, p. 42−45
- ↑ «St. Petersburg in Architecture: The Bronze Horseman». University of Michigan Taubman College of Architecture + Urban Planning, 2003. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2008. [Consulta: 22 abril 2007].
- ↑ «Lakhta». Saint Petersburg Encyclopaedia. [Consulta: 22 abril 2007].
- ↑ «Transport du piédestal de la statue de Pierre le Grand» (en francès). La Nature magazine, second semester 1882.. [Consulta: 22 abril 2007].
Notes
modifica- Adam, Jean-Pierre «À propos du trilithon de Baalbek: Le transport et la mise en oeuvre des mégalithes» (en francès). Syria, 54, 1/2, 1977, p. 31–63. DOI: 10.3406/syria.1977.6623.
- (francès) Les Français à Saint-Pétersbourg, extrait du livre de N.Smirnova, ci-dessous. Arxivat 2007-06-09 a Wayback Machine.
- (francès) Transport du piédestal de la statue de Pierre le Grand, in La Nature, 1882.
- Ruprechtsberger, Erwin M. «Vom Steinbruch zum Jupitertempel von Heliopolis/Baalbek (Libanon)» (en alemany). Linzer Archäologische Forschungen, 30, 1999, p. 7–56.
Bibliografia
modifica- (francès) Natalia Smirnova, Saint-Pétersbourg ou l'enlèvement d'Europe, éd. Olizane, Genève, 1996 ISBN 2-88086-191-8
- (francès) Christiane Dellac, Marie-Anne Collot : Une sculptrice française à la cour de Catherine II, 1748–1821, L'Harmattan, (2005) ISBN 2-7475-8833-5.
- Alexander M. Schenker, The Bronze Horseman: Falconet's Monument to Peter the Great, Yale University Press, New Haven CT, 2003 ISBN 0-300-09712-3.