El cavaller del lleó

El cavaller del lleó (Yvain ou le Chevalier au lion) és una novel·la de Chrétien de Troyes escrita cap al 1170 que narra les aventures d'Ivany, un dels personatges de la matèria de Bretanya. La novel·la conté més de 6000 versos apariats que segueixen les gestes del cavaller protagonista fins que assoleix el perdó de la seva estimada. Ha estat traduïda al català.[1]

Infotaula de llibreEl cavaller del lleó
(fr) Yvain ou le Chevalier au Lion Modifica el valor a Wikidata
Iwein Rodenegg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorChrétien de Troyes Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès antic Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança Modifica el valor a Wikidata, 1170 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la cavalleresca Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaIwein Modifica el valor a Wikidata
Sèrie

ArgumentModifica

Ivany escolta el relat de les gestes de Calogrenant, que va fracassar en l'intent de vèncer el cavaller convocat per la tempesta d'una font màgica, i decideix intentar ell la proesa. Ataca el cavaller i el persegueix fins al seu castell, on una porta que es tanca sola el fa presoner. Una donzella apareix i es compadeix de la seva sort, llavors li dóna un anell que fa invisible la persona que el porta, de manera que pot escapar dels perseguidors que volen venjar la mort del cavaller.

Encara invisible, veu la reina vídua plorant davant del cadàver (que comença a sagnar) i se n'enamora profundament. Demana a la donzella que intercedeixi davant la dona i acaben casant-se. Ivany jura defensar el regne dels cavallers del rei Artús, que volen aconseguir la glòria de la font màgica. Quan aquests arriben es troben amb el seu antic company i descobreixen que el cavaller ja és mort. Aleshores intenten que torni amb ells a casa. La reina accedeix a deixar marxar el nou espòs amb la condició que estigui només fora un any i li dóna un anell en penyora d'amor.

Ivany oblida la seva promesa perquè viu grans aventures i quan se n'adona, embogeix i marxa a viure al bosc, ja que no és digne de viure a la civilització havent fallat a la seva dama. Allà salva un lleó de l'atac d'una serp gegant i la fera es converteix en el seu company. Junts viuen noves aventures, matant gegants i monstres que ataquen els regnes veïns.

Amb la fama que guanya se sent digne per intentar assolir el perdó de la seva esposa. Llavors torna a la font màgica i provoca una tempesta enorme que només es calmarà quan la reina accedeix a veure'l. Finalment el matrimoni es reconcilia.

AnàlisiModifica

Aquesta obra barreja clarament amb la història fets màgics i fantàstics, absents d'escrits més primerencs del cicle. Apareixen així elements propis de la mitologia germànica, com el fet que les ferides d'un cadàver sagnin en presència de l'assassí,[2] anells amb poders o portes que funcionen soles, a més de la font que provoca l'inici de la història. S'ha conservat en nou manuscrits diferents,[3] amb versions que la crítica textual qualifica de fidels a la versió inicial de l'autor.

Com en la majoria de llibres de l'època, la trama es crea combinant elements de la tradició. El personatge d'Ivany prové de Geoffrey de Monmouth, però a les seves cròniques apareixia com a un cavaller marginal i no com a protagonista. En la novel·la de Chrétien de Troyes encarna el típic cavaller que viu errant a la recerca d'aventures i que respecta la seva dama (influència de l'amor cortès). La història de la font que desencadena tempestes prové del poeta Wace. De la tradició clàssica sorgeix el tema del lleó agraït que segueix l'heroi i l'ajuda en els combats. Igualment del món romà (concretament d'Ovidi) vénen les reflexions sobre l'amor que s'associen al protagonista. Determinats episodis de les aventures al bosc guarden molta semblança amb Sant Mungo[4]

ReferènciesModifica

  1. Chrétien de Troyes. El cavaller del lleó. Traducció: Meritxell Simó. Barcelona: Quaderns Crema, 2013. ISBN 978-84-7727-548-0. 
  2. Riquer, Martí. HISTORIA DE LA LITERATURA UNIVERSAL. Planeta. ISBN 8432026700. 
  3. Philippe Walter, Chrétien de Troyes, Paris, Presses universitaires de France. « Que sais-je ? », 1997 (ISBN 978-2130483885)
  4. Chrétien de Troyes; Burton Raffel, Yvain, the Knight of the Lion, pp. 214–216. Yale University Press.

Vegeu tambéModifica