El país de l'aigua
El país de l'aigua (títol original: Waterland) és una pel·lícula del Regne Unit basada en la novel·la Waterland de 1983 escrita per Graham Swift. La cinta va ser estrenada el 1992, dirigida per Stephen Gyllenhaal i protagonitzada per Jeremy Irons i Sinéad Cusack que interpreten Tom Crick i Mary Crick, respectivament. Ha estat doblada al català.[1]
Waterland  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Stephen Gyllenhaal |
| Protagonistes | |
| Guió | Graham Swift |
| Música | Carter Burwell |
| Fotografia | Robert Elswit |
| Muntatge | Lesley Walker |
| Vestuari | Lindy Hemming |
| Productora | Film4 Productions i Stephen Woolley |
| Distribuïdor | Fine Line Features i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1992 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Descripció | |
| Basat en | Waterland (en)  |
| Gènere | cinema de misteri, drama i pel·lícula basada en una novel·la |
| Lloc de la narració | Pittsburgh |
      | |
Argument
modificaTom Crick és un professor d'història en un col·legi anglès, l'apatia dels seus alumnes l'inciten, al principi, a narrar a la seva classe alguns records excitants de la seva joventut, però amb els dies i els recents problemes amb la seva esposa Mary, apareix un Tom turmentat que necessita esplaiar-se, per això les històries canvien a poc a poc fent-se més complexes i tèrboles, sortint a flot tot el traumàtic passat, a les terres pantanoses de l'Est d'Anglaterra.[2]
Repartiment
modifica- Jeremy Irons: Tom Crick
- Sinéad Cusack: Mary Crick
- Grant Warnock: Tom, de jove
- Lena Headey: Mary, de jove
- Callum Dixon: Freddie Parr
- Sean Maguire: Peter
- Ross McCall: Terry
- Camilla Hebditch: Shirley
- David Morrissey: Dick Crick
- John Heard: Lewis Scott
- Maggie Gyllenhaal: Maggie Ruth
- Ethan Hawke: Mathew Price
- Cara Buono: Judy Dobson
Rebuda
modifica- Premi Sant Jordi de Cinema de 1994 al millor actor estranger per Jeremy Irons (compartit amb M. Butterfly (1993) i Fatale (1992)).
- Crítica: "Comença bé però a meitat del relat el guió fa aigües i l'avorriment t'inunda."[3]
Referències
modifica- ↑ «El país de l'aigua». esadir.cat.
- ↑ «Waterland». The New York Times.
- ↑ Martínez, Luis «Waterland». El País.