El río que nos lleva
El río que nos lleva és una novel·la de José Luis Sampedro, editada en 1961.[1] En ella, l'escriptor ret homenatge als raiers del riu Tajo en la seva labor de transportar la tramada[2] riu avall, des de la Serranía Ibérica, a Guadalajara, cap als barrancs, fites i parameres de La Alcarria, desembocant finalment a l'horta d'Aranjuez, ja a la província de Madrid.[3]
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | José Luis Sampedro Saez |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Espanya , 1961 |
| Editorial | Aguilar |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
Claus de l'argument i recorregut geogràficModifica
L'acció -situada a Espanya en la dècada de 1940- s'inicia prop del poble de Zaorejas.[4] En els camins que hi porten es trobaran els tres protagonistes de la novel·la: "Tot estava disposat, encara que ningú ho sabés, perquè la vida no avisa..." Amb aquesta sentència inicia Sampedro la novel·la.[5]
ProtagonistesModifica
- Roy Shannon, irlandès de 32 anys, excombatiente de la Segona Guerra Mundial. Rodamón circumstancial a Espanya fugint d'"assassins d'uniforme orgullosos de les seves bombes".[6]
- Paula, "una dona embolicada en ombra"; la dona que focalitzarà tot el relat.[7]
- L'Americà, capatàs dels raiers, en un temps emigrant al Nou Món; eix del triangle emocional que centra la trama.
EstructuraModifica
Presentats els protagonistes, Sampedro organitza la novel·la —segons ell mateix explica— a partir de tres exagrames del Llibre de les Mutacions:
- KAN és la muntanya, la sement, la porta que s'obre, l'ocell de bec negre, l'arbre fort i nuós. És el Nord-oest, és l'Hivern.
- TCHAN és el drac, el violent, el camí ral, el groc, el fort i el luxuriós, el bambú jove, el tambor. És el Nord-oest, porta la Primavera.
- LI és el llampec, el foc, el sol ardent, la llança, la sequedat, el galop, el punyal, a l'alacrà. És l'Est, cap a l'Estiu.
EscenariModifica
Seguint l'accidentat llit del Tajo, El río que nos lleva, prenent un ritme narratiu que l'aventura acosta a algunes obres de Jack London, transporta la "tramada" i als raiers que la condueixen pels paratges d'Alpetea, Huertahernando, Huertapelayo, Valtablado del Río i Ocentejo; en el curs de l'alt Tajo. Entra després la novel·la en paisatges de la Alcarria deixant a les seves ribes pobles amb ressons de l'España profunda’ de Cela, com Carrascosa, Trillo, Viana i Zorita de los Canes, o espais naturals com Entrepeñas i el tajo d'Anguix. Novel·la i riu flueixen després cap al seu desenllaç final pels sots de Mazuecos, Fuentidueña i Buenamesón, fins al Real Sitio d'Aranjuez.[8] Mentrestant, per les seves pàgines s'ha anat filant la trama, entre la "naturalesa solidària" i la ferida incurable de "les dues Espanyes".[9]
La versió cinematogràficaModifica
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Antonio del Real |
| Protagonistes | |
| Guió | Antonio Larreta José Luis Sampedro |
| Música | Lluís Llach Carles Cases |
| Fotografia | Federico Ribes |
| Muntatge | Miguel González Sinde |
| Productora | Producciones Dulcinea |
| Dades i xifres | |
| País d'origen |  Espanya |
| Estrena | 28 de setembre de 1989 |
| Durada | 116 minuts |
| Idioma original | (castellà) |
| Descripció | |
| Gènere | novel·la |
El río que nos lleva va ser duta al cinema -amb aquest mateix títol- per Antonio del Real en 1989.[10] Amb guió d'Antonio Larreta supervisat pel propi Sampedro i Del Real; música de Carles Cases i Lluis Llach, i fotografia de Federico Ribes. En el repartiment principal:
- Alfredo Landa: el Americano
- Toni Peck, fill de Gregory Peck, l'irlandès Shannon;
- Eulàlia Ramon és Paula;
- Santiago Ramos: Dámaso;
- Fernando Fernán Gómez, don Ángel;
- Antonio Gamero: Cacholo;
- Concha Cuetos: Cándida;
- Ovidi Montllor: Cuatro dedos;
- Mario Pardo: Seco;
- Juanjo Artero: el Rubio.[11]
La versió cinematogràfica d' El río que nos lleva va ser guardonada en deu festivals internacionals i, en 1990, va rebre el Premi al Millor Director, que concedeix l'ADIRCAE (Assemblea de Directors, Realitzadors Cinematogràfics i Audiovisuals Espanyols). També va ser declarada d'interès per la UNESCO.[12]
ReconeixementsModifica
En 1991, Sampedro va ser nomenat Fill Adoptiu de Guadalajara.[13]
ReferènciesModifica
- ↑ SAMPEDRO, José Luis: El río que nos lleva. 1ª edición en Aguilar, colección Novela Nueva. Depósito Legal: M 4434-1961, Madrid, 1961. Vegeu també: Alfaguara, Madrid, 1982. ISBN 84-204-2057-3. Edició corregida, en la qual l'autor va suprimir l'últim capítol.
- ↑ "Marzo con sus marzadas se lleva las maderadas." (dita popular de l'Alto Tajo)
- ↑ «Ficha de El río que nos lleva en el sitio de la Fnac.». Arxivat de l'original el 5 de febrer de 2012. [Consulta: 27 desembre 2011].
- ↑ Zaorejas és una de les 'portes' de l'actual Parc Natural de l'Alt Tajo, i compta amb un Museu del Ganchero.
- ↑ Sampedro, (1982) p.13
- ↑ Sampedro, (1982)p14.
- ↑ Sampedro, (1982)p.13
- ↑ Sampedro abordarà anys més tard una novel·la titulada Real Sitio (1993), on el referit ritme del London aventurer es transforma en un compàs d'espera de l'Honoré de Balzac naturalista.
- ↑ María José Tello Carretero: "Una visión cosmogónica de El río que nos lleva de José Luis Sampedro" Consultado en agosto de 2014
- ↑ En Palabras y memoria de un escritor: José Luis Sampedro (1991), Francisco Martín Martín cita l'existència, des de 1954, d'un guió per cinema, «Los Gancheros» escrit per Sampedro i editat a Madrid per Casa Morell.
- ↑ Ficha fílmica.
- ↑ «El río que nos lleva». ruralcazorla.org, 13-07-2013. [Consulta: 30 abril 2016].
- ↑ Noticia en eldiadigital.