Elecció papal de 1073

elecció de Gregori VII

L'elecció papal de 1073 va ser després de la mort d'Alexandre II. El 21 d'abril de 1073, mentre es feia el funeral del pontífex a la Basílica de Sant Joan del Laterà, el clergat i el poble romà van proclamar "Que Ildebrando sigui el Papa", "El beat Pere ha escollit l'ardiaca Ildebrando". Més tard, el mateix dia, Ildebrando va ser acompanyat a San Pietro in Vincoli i va ser escollit Papa pels cardenals allí reunits.

Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1073
Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ N, 12° 29′ E / 41.89°N,12.49°E / 41.89; 12.49
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Data22 abril 1073 Modifica el valor a Wikidata
1061 Modifica el valor a Wikidata
1086 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSan Pietro in Vincoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Ubaldo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitGregori VII Modifica el valor a Wikidata

Polèmica

modifica

Aquesta elecció generà polèmica perquè es qüestionava si la seva elecció va ser fruit d'un fervor extraordinari cap a Ildebrando de manera espontània o per algun compromís. Les circumstàncies d'aquest tipus d'eleccions no han estat habituals i es considera que no respecten les normes previstes en la butlla del 1059.[1] Així i tot, es va considerar vàlid el crit unànime del poble romà que va instar l'elecció de Gregori VII.

En el decret de la seva elecció, després de ser escollit com a bisbe de Roma el 22 d'abril de 1073, Gregori VII es proclama com "un home pietós, potent en el coneixement humà i diví, amant de la igualtat i la justícia, un home de bona conducta, no violent, modest, sobri, cast, un home la infància del qual està consumada en l'amor a la Mare Església, que ha viscut el punt àlgid de la seva vida en ser elevat a ardiaca".

Cardenals

modifica

Electors

modifica

Mitjançant la butlla de Nicolau II "In nomini Domini" del 1059, es va reformar el procediment d'elecció permetent només als cardenals bisbes el dret a escollir al nou Papa, amb el consens del clergat menor. A l'abril del 1073 eren sis els cardenals electors, però només dos d'ells van estar presents en la mort del Papa anterior:

  • Giovanni (nomenat el 1057) - Cardenal bisbe de Porto
  • Ubaldo (nomenat el 1063) - Cardenal bisbe de Savina

Absents

modifica

Dos cardenals no van estar presents en l'elecció: el primer a causa d'una legació estrangera, i el segon perquè era un abat benedictí que no residia a Roma:

  • Gerald de Regensburg (nomenat el 1072) - Cardenal bisbe d'Ostia
  • Pere Igni (nomenat el 1072) - Cardinal bisbe d'Albano, abat de San Salvador de Fucecchio

Referències

modifica
  1. «The Cardinals of the Holy Roman Church - Papal elections and conclaus by century». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 4 març 2017].