Viquipèdia

Eleccions presidencials de Corea del Sud de 2012

El 19 de desembre de 2012 es van celebrar eleccions presidencials a Corea del Sud. Van ser les sisenes eleccions presidencials des de la democratització i l'establiment de la Sisena República, i es van celebrar sota el sistema d'escrutini majoritari uninominal, en el qual se celebrava una sola ronda de votacions i resultava elegit el candidat que rebés el major nombre de vots. Segons la constitució sud-coreana, el president només pot exercir el càrrec durant cinc anys. El mandat del llavors president Lee Myung-bak va finalitzar el 24 de febrer de 2013. Segons The Korea Times, van votar 30,7 milions de persones, amb una participació del 75,8%. Park Geun-hye, del partit Saenuri, va ser la primera dona elegida presidenta de Corea del Sud amb el 51,6% dels vots, enfront del 48,0% del seu oponent Moon Jae-in.[1] El percentatge de vots de Park va ser el més alt obtingut per un candidat des de l'inici de les eleccions directes lliures i justes en 1987 i les primeres eleccions d'aquest tipus en les quals un candidat va obtenir la majoria.[2]

Eleccions presidencials de Corea del Sud de 2012
 ← 2007 Modifica el valor a WikidataCorea del Sud Modifica el valor a Wikidata 2017 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data19 desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials de Corea de Sud Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident de Corea del Sud. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat40.507.842 Modifica el valor a Wikidata
30.721.459
   75.84٪
Nombre de vots vàlids30.589.730    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Park Geun-hye  — Partit Llibertat de CoreaElegit
15.773.128   51.56٪
 
Moon Jae-in  — Partit Democràtic de Corea
14.692.632   48.03٪
 

En 2017, després del judici polític i la destitució de Park, Moon la succeiria com a dotzè president de Corea del Sud després d'una segona i reeixida candidatura a la presidència en les eleccions presidencials de 2017.[3][4]

Context

modifica

Lee Myung-bak va ser elegit president de Corea del Sud l'any 2007 com a candidat del conservador Gran Partit Nacional després d'unes renyides primàries en les quals va derrotar per un estret marge a Park Geun-hye, i va assumir el càrrec el febrer de 2008.[5] La seva victòria va posar fi a deu anys de govern liberal de Kim Dae-jung i Roh Moo-hyun. El govern de Lee Myung-bak va perseguir la reducció de la burocràcia governamental i una política econòmica de laissez faire,[6] i va ser criticat per l'esquerra per escàndols polítics i polítiques controvertides com la base naval de Jeju-do i el seu suport al Tractat de Lliure Comerç entre Corea del Sud i els Estats Units, encara que tots dos es van iniciar sota l'administració anterior.[7][8] Tot i que va ser triat amb una victòria aclaparadora i va rebre uns índexs d'aprovació inicials del 70%,[9] els índexs de Lee havien descendit per sota del 30% en 2012.[10]

A finals de 2011, Park Geun-hye va assumir el control del Gran Partit Nacional, que va passar a dir-se Partit Saenuri o Nova Frontera el febrer de 2012.[11] Es va distanciar de Lee i va dirigir el partit cap al centre. En les eleccions legislatives d'abril de 2012, Park va portar al partit a una victòria inesperada, retornant-li la majoria en l'Assemblea Nacional.[12] Això va contribuir a un augment dels seus índexs en les enquestes i va consolidar la seva posició com a favorita per a la nominació de Saenuri.[13]

L'oposició a Saenuri es va dividir principalment entre el Partit Democràtic Unit (PDU) i els partidaris independents d'Ahn Cheol-soo, que va emergir com un dels principals candidats potencials malgrat el seu notori silenci en la competició electoral.[14] En el PDU, l'atenció es va centrar inicialment en Sohn Hak-kyu com a possible nominat, però a finals de 2011, Moon Jae-in, home de confiança de l'expresident Roh, havia superat a Sohn en les enquestes.[15] Encara que el PDU va convidar a Ahn a unir-se al partit,[16] només el 2,3% dels enquestats en un sondeig del 21 d'abril pensava que Ahn era el més adequat per a ser el candidat del PDU.[17] El mateix PDU s'ha vist afectat per la divisió entre els membres pro-Roh, com Moon Jae-in, i l'«ala Honam» de l'expresident Kim Dae-jung, representada per Chung Dong-young.[18]

Referències

modifica
  1. ↑ Yonhap «Presidential Turnout at 75.8%». The Korea Times, 19-12-2012.
  2. ↑ «ISR Foundation: Park Geun-hye Becomes South Korea's First Female President with 50.8% of Majority Popular Vote, the Largest Share Since 1971». CNBC, 19-12-2012. Arxivat 6 April 2020[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 11 desembre 2022].
  3. ↑ «PM not to run for presidency» (en anglès). koreatimes, 15-03-2017.
  4. ↑ «South Korea's Moon Jae-in sworn in vowing to address North» (en anglès). BBC News, 10-05-2017.
  5. ↑ Foster-Carter, Aiden «The South: Busy at the polls». Asia Times, 03-04-2012. Arxivat 22 de setembre 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-09-22. [Consulta: 11 desembre 2022].
  6. ↑ Lee, Seung-Ook; Kim, Sook-Jin; Wainwright, Joel «Mad cow militancy: Neoliberal hegemony and social resistance in South Korea». Political Geography, vol. 30, 2010, pàg. 1–11.
  7. ↑ «Koreans negative on opposition's KORUS FTA move». The Korea Times, 10-02-2012.
  8. ↑ Jung Sung-ki «Jeju Agrees to Build Naval Base». The Korea Times, 14-05-2007.
  9. ↑ «South Korea Ruling Party Risks Parliament Election Loss». Bloomberg, 06-04-2012.
  10. ↑ «The Asan Monthly Opinion Survey January 2012». Asan Institute for Policy Studies, 01-01-2012. Arxivat de l'original el 10 September 2012. [Consulta: 30 abril 2012].
  11. ↑ «Rebranding GNP picks Saenuri as new name». Korea JoongAng Daily, 03-02-2012.
  12. ↑ Ramstad, Evan. «Odds & Ends A Day After The Election». The Wall Street Journal Asia, 12-04-2012. [Consulta: 30 abril 2012].
  13. ↑ «ko:대선 양자구도, 박근혜 처음으로 안철수 앞서» (en coreà). Realmeter, 16-04-2012. [Consulta: 30 abril 2012].
  14. ↑ «Let the presidential election games begin». The Dong-a Ilbo, 23-04-2012.
  15. ↑ Jackson, Andy. «SKorea: Moon Jae-in overtakes Sohn Hak-kyu in presidential poll». Asian Correspondent, 08-08-2011. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2012. [Consulta: 30 abril 2012].
  16. ↑ «[Editorial] Where is Ahn headed?». The Korea Herald, 29-04-2012. Arxivat 29 April 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
  17. ↑ «Most would choose Park or Ahn for president». The Hankyoreh, 23-04-2012.
  18. ↑ «DUP disputing new framework for election». The Hankyoreh, 28-04-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_de_Corea_del_Sud_de_2012&oldid=33321554»