Electròfor

Un electròfor és un senzill condensador manual usat per produir càrrega electroestàtica a través del procés de la inducció electroestàtica. És un generador d'electricitat estàtica del tipus capacitatiu. El seu nom prové del grec i significa portador d'electricitat. L'any 1762 se'n va inventar una primera versió a càrrec de Johan Carl Wilcke,[1][2][3] però Alessandro Volta li va donar el nom d'electròfor i va millorar i popularitzar l'aparell el 1775,[4] i de vegades s'atribueix a ell de forma errònia la invenció.[5][6][7]

Electròfor del segle xix.

Descripció i funcionamentModifica

L'electròfor consta d'una placa dielèctrica (originàriament un turtó de material resinós, però en les versions modernes es fa servir el plàstic) i una placa de metall amb un mànec aïllant.[8] La placa elècrica es carrega primera través de l'efecte triboelèctric fregant-la amb cuir o roba. La placa metàl·lica aleshores es posa dins la placa dielèctrica. El camp electroestàtic de la càrrega dielèctrica causa que se separi la placa metàl·lica. Es desenvolupen dues zones de càrrega (la positiva i la negativa) mentre que en conjunt la placa roman elèctricament neutra. Aleshores la cara superior si es fa connexió a terra per exemple tocant-la amb un dit, deixa anar la càrrega negativa. Finalment la placa metàl·lica, que ara només porta un signe de càrrega (positiva en el nostre exemple), s'aixeca.[3]

Mostrant la càrrega induïda sobre la placa abans de fer terra.
Connexió a terra de l'ectròfor tocant-lo amb el dit.

NotesModifica

  1. For information about Wilcke's research on the electrophorus (or "dissectible condenser"), see:
    • Joh. Carl Wilcke (1762) "Ytterligare rön och försök om contraira electriciteterne vid laddningen och därtil hörande delar" (Additional findings and experiments on the opposing electric charges [that are created] during charging, and parts related thereto) Kongliga Svenska Vetenskaps Academiens Handlingar (Proceedings of the Royal Swedish Science Academy), vol. 23, pp. 206-229, 245-266. Reprinted in German as: Joh. Carl Wilcke (1765) "Fernere Untersuchung von den entgegengesetzten Elecktricitäten bei der Ladung und den dazu gehörenden Theilen" (Further investigation of the opposing electric charges [that are created] during charging and the parts belonging thereto), Der Königliche schwedischen Akademie der Wissenschaften, Abhandlungen aus der Naturlehre, …, vol. 24, pp. 213-235, 253-274.
    • J.L. Heilbron, Electricity in the 17th and 18th centuries: A study of early modern physics (Berkeley, California: University of California Press, 1979), pp. 418 - 419.
  2. Pancaldi, Giuliano. Volta, Science and Culture in the Age of Enlightenment. Princeton Univ. Press, 2003. ISBN 0-691-12226-1.  p. 73
  3. 3,0 3,1 Jones, Thomas B. «Electrophorus and accessories». Thomas B. Jones website. Univ. of Rochester, juliol 2007. [Consulta: 27 desembre 2007].
  4. Pancaldi 2003, pp. 75-105
  5. Lewis, Nancy D. «Alesandro Volta, The Perpetual Electrophorus». Electricity:A Summary of Scientists and their Discoveries. [Consulta: 27 desembre 2007].
  6. «Alessandro Volta». World Of Biography. [Consulta: 27 desembre 2007].
  7. Harris, William Snow. A Treatise on Frictional Electricity in Theory and Practice. Londres: Virtue & Co, 1867, p. 86. 
  8. «Electrophorus». A: Encyclopaedia Britannica, 11th Ed.. 9. The Encyclopaedia Britannica Publishing Co., 1910 [Consulta: 27 desembre 2007].  p. 237

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electròfor