Elefantina

L'illa Elefantina és una illa al riu Nil, al davant d'Assuan, la més gran de la zona. Té al costat l'illa Kitchener (nord) i Amun (sud). Està just en la primera cascada del Nil, cosa que històricament la va col·locar en una posició estratègica.

Infotaula d'edifici
Elefantina
Imatge
Dades
TipusIlla fluvial Modifica el valor a Wikidata
Part deMonuments nubis des d'Abu Simbel fins a Philae Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 8,52 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud101 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació d'Assuan (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNil Modifica el valor a Wikidata
 24° 05′ 20″ N, 32° 53′ 20″ E / 24.0889°N,32.8889°E / 24.0889; 32.8889
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1979
Illa Elefantina amb el museu i la zona on hi ha el nilòmetre
Illa Elefantina d'Assuan, Egipte
Restes d'edificacions de l'Imperi antic

A l'illa, es troben alguns monuments interessants: un nilòmetre (un dels tres que resten al Nil) que es feia servir al segle xix; les ruïnes del temple de Knum que ja existia amb la dinastia III però que fou millorat per la reina Hatshepsut; les ruïnes del temple de Satet (dona de Knum), també construït per ordre de la reina Hatshepsut; una capella feta pel governador de l'illa Hekadjib durant la dinastia VI (vers el 2300 aC); una piràmide esglaonada de granit; un temple ptolemaic acabat pels romans amb Cèsar August (construït amb materials procedents de Kalabsha i amb decoracions que podrien ser del rei de Napata, Argamenes) i algunes tombes. A les excavacions de la ciutat, es van trobar, entre altres coses, estàtues de Knum, la principal de les quals és al museu situat a la mateixa illa (conegut com a Museu d'Assuan).

Els temples de Tuthmosis III i Amenhotep III, força ben conservats, foren destruïts per ordre del governador turc, el 1822. Es van trobar a l'illa un tros de calendari conegut com a Calendari d'Elefantina, i un papir conegut com a Papir d'Elefantina (però sembla que s'han perdut) i, a més a més, una estela del faraó Sesostris III (al Museu Britànic).

HistòriaModifica

Fou seu de l'establiment egipci conegut com a Elefantina situat al sud, i tenia un pont fins a la riba est del riu. Els egipcis li deien Abu o Iabu, que vol dir 'elefant', i els grecs la van anomenar Elefantina. A l'illa, s'adorava el déu Knum i de vegades s'anomenava l'illa Kom. L'illa fou un empori comercial, especialment de vori, però en general de tota mena d'articles. És propera a l'actual Assuan (Aswan), ciutat de la qual actualment forma part. Avui dia, hi ha ubicat a l'illa un museu amb moltes restes greques i romanes, un hotel i tres poblets nubis.

Elefantina, capital d'un nomós, va fer funcions de centre d'intercanvi comercial amb les terres de Núbia durant l'Imperi antic. Durant l'Imperi mitjà i nou, els seus governadors sovint eren a la vegada encarregats dels afers de Núbia. A la ciutat, s'adorava Khnum i Satet.

Tuthmosis III va construir-hi un temple dedicat a Satet que encara es conserva, mentre d'altres de Khnum i Satet estan més malmesos. També hi ha capelles d'ambdós déus.

Entre el 3000 aC i el 2600 aC (dinasties I a IV), es van construir diverses fortaleses per tot Egipte; encara queden restes d'aquestes fortaleses a Elefantina i a Ayn Asil (oasi de Dakhla), la resta només se'n coneix pels documents escrits.[1]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elefantina