Elena Markinez Llano
Elena Markínez Llano (Bilbao, 1960) és una periodista basca. Si bé la seva trajectòria professional s'ha realitzat a premsa, ràdio i televisió, ha estat en la ràdio on ha treballat durant més temps i també on ha collit els seus majors èxits.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1960 (63/64 anys) Bilbao (Biscaia) |
Activitat | |
Ocupació | presentadora de televisió, locutora de ràdio |
Trajectòria
modificaVa començar el 1983, i partir de 1985 va col·laborar amb Iñaki Gabilondo al programa Hoy por hoy de la Cadena SER, com meteoròloga. Romandria en la cadena coordinant i presentant la informació meteorològica durant onze temporades fins a 1994. Paral·lelament, en la mateixa emissora va conduir l'espai nocturn Al vuelo (1991-1992) i el 1992 va substituir Concha García Campoy durant la seva baixa per maternitat, al capdavant del magazine A vivir que son dos días.[2]
El 1994 va fitxar per la Cadena COPE, on va presentar Esto es vida i on va romandre fins a 1996. D'aquí va saltar a Onda Madrid, on va conduir la versió radiofònica del cèlebre programa Madrid directo (1997-1998). A Onda Cero, va realitzar els espais Una noche de estas (1998-1999), Un mundo sin barreras (1999-2005), programa amb vocacions solidària que advocava per la integració de les persones amb discapacitat i Quedamos a las nueve (2003). El 2006 va fitxar per l'emissora Punto Radio i des d'octubre d'aquest any és la responsable de La buena vida, espai de propostes per al temps d'oci.[3][4]
En televisió, va debutar el 1984 al programa En paralelo, de TVE, dirigit per Luis Tomás Melgar i dirigit al públic juvenil. El 1987 va col·laborar amb Jesús Hermida a l'espai Por la mañana. Altres programes que ha presentat, van ser el concurs Adivina quién miente esta noche l'estiu de 1994 a TVE i l'espai sobre relats de terror Menudas historias (1997) a ETB.
Ha col·laborat amb diferents revistes femenines, com a Elle, Marie Claire i Woman, del Grupo Zeta, de la qual des de 2005 és delegada a Madrid. Ha arribat a dirigir la revista Dunia.
Premis i reconeixements
modifica- Antena de Oro (2000 i 2010) per la seva tasca radiofònica.
- Premis Periodístics d'UNICEF-Comitè Español (2001) al programa Un mundo sin barreras, pel reportatge "Niños de la calle en La Paz".
Referències
modifica- ↑ Los comienzos de Antonio San José, Julia Otero y Elena Markínez, gorkazumeta.com
- ↑ Elena Markínez sustituye a Concha García Campoy en 'A vivir, que son dos días', El País, 14 de març de 1993
- ↑ Elena Markínez: «La naturaleza es necesaria para la buena vida», ABC, 16 de febrer de 2012
- ↑ LP Punto Radio estrena "La buena vida", un espacio presentado por Elena Markínez, Las Provincias, 17 de setembre de 2006