Elie Emile Gabriel Poiree

Elie Émile Gabriel Poirée (Villeneuve St. Georges, 1850 - París, 1925), fou un musicògraf i compositor francès.[1]

Infotaula de personaElie Emile Gabriel Poiree
Biografia
Naixement9 octubre 1850
Villeneuve (França)
Mort25 maig 1925 (74 anys)
París
Activitat
OcupacióEscriptor, musicògraf i compositor
Modifica les dades a Wikidata

Fou bibliotecari de Santa Genoveva de París i president de la secció francesa de la Societat Internacional Musical. A més d'un bon nombre d'articles en diferents revistes, va publicar:

  • L'évolution de la musique (1884);
  • Etude sur Tanhäuser, el 1895, en col·laboració amb Alfred Ernst (1860-1898);
  • Les Maîtres Chanteurs de R. Wagner(1898);
  • Etude sur le discurs musical (1899);
  • Le chant gnostico-megique des sept voyelles (1901);
  • Une nouvelle interpretation du second Hymne delphique (1901);
  • Chopin (1907).

També va compondre una sonata per a piano i violí, un trío, quartets, etc.

ReferènciesModifica

  1. Pérez Gutiérrez, Mariano. «Poirée, Elie Émile Gabriel». A: Diccionario de la música y los músicos. Ediciones AKAL, 1985, p. 54. ISBN 978-84-7090-138-6 [Consulta: 2 juny 2019]. 

BibliografiaModifica