Elinor Byrns
Elinor Byrns (Lafayette (Indiana), 1876 - 27 de maig de 1957) fou una advocada, pacifista i feminista estatunidenca, fundadora de la Women's Peace Society i la Women's Peace Union.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1876 Lafayette (Indiana) |
| Mort | 27 maig 1957 (80/81 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | New York University School of Law Universitat de Chicago |
| Activitat | |
| Ocupació | advocada, sufragista |
| Membre de | |
Trajectòria modifica
Elinor Byrns estudià en la Girls' Classical School d'Indianapolis i es graduà en la Universitat de Chicago al 1900.[1][2] Es llicencià en dret en la Universitat de Nova York.[3] Treballà en un bufet d'advocats corporatius de Nova York durant dos anys, fins que se n'anà desil·lusionada de com es practicava la llei.[4] Utilitza aquesta experiència per al seu assaig publicat al 1916 en The New Republic, titulat The Woman Lawyer, i declarà: "No vull exercir l'advocacia si això significa participar en un joc".[5][6]
Exercí el seu activisme en cercles feministes de Nova York durant la dècada del 1910, com a membre del Club Heterodoxy, i ajudà a planificar la primera desfilada sufragista en la Cinquena Avinguda.[7][8] Treballà en la College Equal Suffrage League de l'estat de Nova York, i promogué la idea de "col·legis sufragistes", especialitzats en formació de dones joves interessades en l'activisme. Fou directora de publicitat de la National American Woman Suffrage Association fins que hi renuncià al 1917, pel suport a l'organització de la Primera Guerra Mundial. Renuncià a la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat alhora.[9][10]
Després de separar-se de les associacions feministes, Byrns se centrà en el pacifisme, com a vicepresidenta de la Women's Peace Society, formada al 1919, i cofundadora de la Women's Peace Union al 1921.[11] El 1923, amb Caroline Lexow Babcock, redactaren una esmena constitucional per a eliminar el poder del Congrés per a declarar o finançar la guerra.[12] Byrns també estava en el comité executiu de la War Resisters League al 1924.[13]
Sobre la raó del seu treball per la pau en una audiència al Senat al 1927, Byrns explicà:
Un govern que aprenga a respectar la vida serà un govern sa, en adonar-se de la bogeria i la maldat de permetre, i molt menys d'obligar, els seus ciutadans, a gaudir de l'anormalitat de la guerra. Sabrà que la vida, en si valuosa, pot fer-se rica i bella. Entendrà que els ciutadans mai podran aconseguir el seu punt més alt de creixement, tret que abandonen pràctiques tan desagradables com l'assassinat i la violació dels altres, i es concentren en activitats creatives i constructives.[14]
Byrns va morir al 1957, als 80 anys.
Referències modifica
- ↑ Council, University of Chicago Alumni. Alumni Directory (en anglés). University, ., 1910.
- ↑ «Indianapolis Journal 27 May 1894 — Hoosier State Chronicles: Indiana's Digital Historic Newspaper Program». newspapers.library.in.gov. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Linda J. Lumsden, Inez: The Life and Times of Inez Milholland (Indiana University Press 2004): 65. ISBN 0253344182
- ↑ Virginia G. Drachman, Sisters in Law: Women Lawyers in Modern American History (Harvard University Press 2001): 227-229. ISBN 0674006941
- ↑ The New Republic (en anglés). Republic Publishing Company, 1916.
- ↑ Virginia G. Drachman, Sisters in Law: Women Lawyers in Modern American History (Harvard University Press 2001): 227. ISBN 0674006941
- ↑ Nancy F. Cott, The Grounding of American Feminism (Yale University Press 1987): 38. ISBN 0300042280
- ↑ Linda J. Lumsden, Inez: The Life and Times of Inez Milholland (Indiana University Press 2004): 65. ISBN 0674006941
- ↑ Linda Kay Schott, Reconstructing Women's Thoughts: The Women's International League for Peace and Freedom Before World War II (Stanford University Press 1997): 81. ISBN 0804727465
- ↑ Megan Threlkeld, Pan American Women: U. S. Internationalists and Revolutionary Mexico (University Press of Pennsylvania 2014): 21. ISBN 0812246330
- ↑ Peter Brock and Thomas Paul Socknat, eds., Challenge to Mars: Essays on Pacifism from 1918 to 1945 (University of Toronto Press 1999): 202. ISBN 0802043712
- ↑ Harriet Hyman Alonso, The Women's Peace Union and the Outlawry of War, 1921 — 1942 (University of Tennessee Press 1990): 25. ISBN 0870496174
- ↑ Scott H. Bennett, Radical Pacifism: The War Resisters League and Gandhian Nonviolence in America, 1915 — 1963 (Syracuse University Press 2003): 19. ISBN 0815630034
- ↑ Harriet Hyman Alonso, The Women's Peace Union and the Outlawry of War, 1921 — 1942 (University of Tennessee Press 1990): 52. ISBN 0870496174