Obre el menú principal

Elisabet Margarida d'Orleans

Elisabet Margarida d'Orleans, esmentada també com Isabel d'Orleans(1646- 1696) fou la segona de les tres filles supervivents de Gastó de França i de Margarida de Lorena. Fou duquessa de Guisa per matrimoni i duquessa d'Alençon suo jure (de propi dret).

Infotaula de personaElisabet Margarida d'Orleans
Gascar Isabelle d'Orléans.jpg
Biografia
Naixement 26 desembre 1646
Palau de Luxemburg
Mort 17 març 1696 (49 anys)
palau de Versalles
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Orde religiós Orde de sant Benet
Obra
Localització dels arxius
Altres
Títol Duc
Família Casa d'Orleans
Cònjuge Louis Joseph de Lorraine
Fills Francesc Josep de Lorena
Pares Gastó Joan Baptista de FrançaMarguerite de Lorraine
Germans Jean Gaston, Duke of Valois Tradueix, Françoise Madeleine d'Orléans, Marie Anne d'Orléans Tradueix, Anna Maria Lluïsa d'Orleans i Margarida Lluïsa d'Orleans
Signatura

Escut d'armes Elisabet Margarida d'Orleans
Modifica les dades a Wikidata
Retratat per Beaubrun
Les armes de la duquessa de Guisa
Signatura d'Elisabet el 1663

Princesa de la sangModifica

Nascuda al palau d'Orleans, avui el palau de Luxemburg a París. Geperuda fou nomenada coadjutriu de la seva bestia Caterina de Lorena, abadessa de Remiremont a qui va succeeir el 1648. A la mort del seu pare el 1660 el seu apanatge va tornar a la corona que el va reassignar, però el feu propi, el ducat d'Alençon, va passar a les tres filles i no fou repartit.

Les seves germanes s'havien casat una (la gran) amb el gran duc de Toscana el 1661, i l'altre (la petita) amb el duc de Savoia el 1663; el 1667 va renunciar a la seva abadia (encara que molt aristocràtica i molt mundana) i va rebre el ducat d'Alençon al que van renunciar les seves germanes. Elisabet ambicionava una sort similar a aquestes i va optar per casar-se a Saint-Germain-en-Laye el 15 de juny de 1667 amb Lluís Josep de Lorena, fill del duc de Guisa i de Joyeuse i de Francesca de Valois, membre d'una branca menor de la Casa de Lorena, la mare del qual, Maria Francisca d'Angulema, estava retirada a Alençon afectada de demència i gaudia de l'usdefruit vitalici del ducat d'Angulema, el comtat de Ponthieu, el comtat del Lauraguès i el comtat d'Alès.

Va enviudar el 1670, i el seu fill Francesc Josep, duc de Guisa va morir el 1675 amb 5 anys extingint-se amb ell la casa dels ducs de Guisa. Va mantenir l'usdefruit sobre Alençon i va rebre l'administració del ducat d'Anguleama (l'usdefruit del qual tenia la seva sogra) que pertanyia a la corona però de facto administrava el seu marit fins al 1671 i el seu fill Francesc-Josep fins al 1675 en nom de la seva mare i àvia.

La seva mort es va produir a Versalles el 1696 a l'edat de 50 anys i va coincidir en el temps amb la de Maria Francisca d'Angulema; el ducat d'Angulema va passar a la corona tal com pertocava, i el ducat Alençon, per manca d'hereus retornava també a la corona.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Elisabet Margarida d'Orleans