Elisabeth Stagel
Elisabeth Stagel o Elsbeth Stagel (c. 1300 - c. 1360) va ser una monja dominicana i priora del convent de Töss.
| Nom original | (de) Elsbeth Stagel  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1300 (Gregorià) Zúric (Suïssa) |
| Mort | 1360 (Gregorià) (59/60 anys) Tóss (Suïssa) |
 Priora Convent de Töss | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Biografia
modificaStagel va néixer en una noble família de Zúric, era filla d'un regidor.
Va desenvolupar una profunda amistat amb Heinrich Seuse, i els dos van mantenir una correspondència activa. Seuse va considerar a Stagel la seva filla espiritual. Durant les seves reunions, Stagel va demanar a Seuse que l'ajudés a comprendre el camí cap a Déu compartint amb ella les seves pròpies experiències. No obstant això, Seuse no sabia que la monja ben educada mantenia les cartes que l'enviava i anotava tot el que Seuse li estava dient, que no només incloïa la teologia, sinó també les seves pràctiques extremes de penitència. Stagel li va donar els seus escrits després d'estudiar-los i va procedir a cremar-los, salvant només el segon lliurament de manuscrits per educar a altres persones religioses.[1][2] Suso va prohibir que Stagel li imités involucrant-se en un ascetisme extrem, tement per la seva salut.[3][4]
La història de Stagel com a autora de les Vides de les Monges de Töss, obra que conté biografies de 39 religioses i proporciona una imatge completa del misticisme al convent de Töss, està subjecta a debat. Benaurada Isabel d'Hongria podria haver estat una de les religioses, la vida de les quals Stagel va descriure, però aquesta acusació ha estat particularment contrariada, perquè el llibre retrata a la madrastra d'Elisabet d'Àustria, Àgnes d'Àustria, reina d'Hongria, molt negativament; és molt poc probable que aquesta biografia fos escrita abans de la mort de la Reina Agnes que va sobreviure a Stagel, morint el 1364.[5][6]
Stagel va morir a Töss. L'obra de Stagel és integral per entendre el misticisme i la vida monàstica a l'Alemanya medieval.[6]
Referències
modifica- ↑ Kroll, Jerome; Bachrach, Bernard. The mystic mind: the psychology of medieval mystics and ascetics. Londres: Routledge, 2005, p. 166. ISBN 0415340519.
- ↑ Tobin, Frank; Mooney, Catherine M. (ed.). «Henry Suso and Elsbeth Stagel». A: Gendered Voices: Medieval Saints and Their Interpreters. University of Pennsylvania Press, 1999, p. 118–135. ISBN 0-8122-1687-3 [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ Classen, Albrecht; Sandidge, Marilyn. Friendship in the Middle Ages and early modern age explorations of a fundamental ethical discourse. [Online-Ausg.]. Berlín: De Gruyter, 2010, p. 483. ISBN 3110253984.
- ↑ Allen, Prudence. The Concept of Woman: The Early Humanist Reformation, 1250-1500, Part 1. Wm. B. Eerdmans Publishing, 2005. ISBN 978-0-8028-3346-4 [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ Duggan, Anne J. (ed.). Queens and queenship in medieval Europe: proceedings of a conference held at King's College London, April 1995. Reprinted in paperback. Woodbridge: Boydell Press, 2002, p. 116. ISBN 0-85115-881-1.
- ↑ 6,0 6,1 Classen, Albrecht. The Power of a Woman's Voice in Medieval and Early Modern Literatures: New Approaches to German and European Women Writers and to Violence Against Women in Premodern Times. Walter de Gruyter, 2007, p. 263–265. ISBN 978-3-11-089777-7 [Consulta: 9 febrer 2018].