Obre el menú principal
Elm baixmedieval amb celada

Un elm és l'element de l'armadura que protegeix el cap i la cara del guerrer. Va tenir el seu moment àlgid durant la baixa edat mitjana quan va arribar a ser una peça important de l'armadura medieval, i posteriorment es va seguir utilitzant en desfilades, parades militars i tornejos esportius. Actualment es fabriquen per a armadures amb finalitats ornamentals i decoratives; tot i que la seva funció la segueixen realitzant els cascos esportius i els de les unitats antiavalots. L'elm disposava de:

  • Cimera: No tenia la funció de protegir la part frontal inferior del seu portador sinó que era per a decorar l'elm i estava situat a la part més alta d'aquest.
  • Celada: És la part mòbil d'alguns elms que s'alçava o baixava sostingut per dos eixos als costats d'aquest, que tenia orificis per poder veure-hi, i era la que protegia el cap del guerrer.
  • Pitet: És la part que s'encarregava de protegir la barbeta, boca i les mandíbules.
  • Collaret: És l'adorn situat a la part inferior que envolta tota la circumferència de l'elm.

HistòriaModifica

 
Exemplar de casc corinti.

La necessitat de protegir el cap és gairebé tan antiga com la mateixa guerra. Ja en baixos relleus sumeris apareixen soldats formats en falange protegits amb cascos[1]

A l'Edat del Bronze apareixen alguns dels millors exemplars de cascos, precursors de l'elm. S'han trobat cascos amb multitud d'adorns com crineres de cavall o folrats amb dents de senglar;[2] però la immensa majoria, per no dir tots, deixaven el rostre al descobert, fins i tot la cuirassa de Minos mostra un casc situat molt alt.[3] Posteriorment va aparèixer el casc tipus corinti (el més usat en les filmografia per representar els guerrers grecs) amb grans carrilleras i protecció nasal; fos en una sola peça però la immensa majoria, per no dir tots, deixaven el rostre al descobert, fins i tot la cuirassa de Minos mostra un casc situat molt alt.[4]

Aquesta tendència a la protecció de la cara desapareix en part amb el casc de les falanges macedònies que no tenia protecció nasal, sí galtes, a més d'una protuberacia cap al front (una bona reconstrucció d'aquesta peça es pot veure en la pel·lícula Alexandre el Gran d'Oliver Stone).[5] Fins i tot en els diferents descendents del casc corinti emprats per les legions romans seguien mostrant grans carrilleras, però sense protecció facial, encara que de molta pitjor factura, en ser produïts en grans quantitats i pagats per l'estat, no pels seus portadors com en el cas grec.

OrígensModifica

 
Elm del duc Ernest d'Àustria, cap al 1400.

L'elm de la cavalleria medieval era en principi un casc de cavalleria romana al qual se li va anar afegint la protecció nasal. No va ser fins passat el segle XII quan van aparèixer les primeres celades per evitar estelles de llances trencades, també protegia alguna cosa enfront de cops de maça amb cadenes i augmentava la ferocitat davant els oponents.[3] Un exemple d'aquest component psicològic ho tenim en els increments de la celada en forma punxeguda, fins i tot amb vores de serra en la part baixa, la principal missió seria inspirar temor a l'adversari, més que causar-li dany en combat cos a cos, com l'elm del duc d'Ernest exhibit al Kunsthistorisches Museum, Viena, Àustria. A Amèrica els guerrers d'elit asteques usaven Elms de fusta coberts de cuir amb forma de cap d'animals com àligues, jaguars i llops, ricament decorats que també tenien un efecte psicològic sobre l'enemic.

Malgrat que a Orient no s'utilitza molt o gens la protecció de la cara, a Occident el pes i volum de l'elm va en augment amb el pas del temps, cas dels compactes cascos germànics d'una peça propis de la baixa edat mitjana. Així s'incrementava la protecció, però es reduïa la visibilitat.

Adaptacions actualsModifica

 
Els cascos de les unitats d'intervenció comparteixen amb els elms la mateixa funcionalitat; tot i no ser el mateix ni tampoc els seus successors

Des del segle X els documents donen el nom d'elm a un casc cavalleresc que, en les representacions gràfiques, apareix com una defensa cònica del cap, que pot portar una protecció d'orelles, i fins de galtes, i una altra nasal. Una mostra d'elm primitiu és el casc de sant Venceslau, conservat a la catedral de Praga; porten aquesta defensa els cavallers dels relleus de Santa Maria de Ripoll, els segells de Ramon Berenguer IV de Barcelona, del seu fill el rei Alfons i de Pere el Catòlic. Al segle XIII, es va cridar elm, a un casc cilíndric, en forma de bóta, amb la part superior plana, que se sostenia sobre les espatlles i cobria totalment el cap, la qual en el seu interior es podia moure de dreta a esquerra; portava una ranura horitzontal per permetre la visió i uns petits forats laterals per a la ventilació i la percepció de veus i sorolls. Era tan pesat i aclaparador que s'usava només en el moment de la lluita, i els pocs que l'usaven es posaven un altre casc militar interior. Amb l'arribada de la pólvora un casc amb protecció facial deixa de tenir sentit al no necessitar el seu portador protegir-se d'estelles procedents de llances trencades, ni tampoc cops, per armes ja en desús. D'aquesta manera, en l'Edat Moderna, tant Elms com les mateixes armadures van reduint de grandària primer i adaptant després, però van seguir fabricant-per tornejos entre nobles (com esport no ja com entrenament per al combat).

Una cosa semblant a elms segueixen utilitzant les unitats d'intervenció policials, per tal de protegir els seus membres d'objectes llançats en els disturbis, i el personal contra incendis per protegir el rostre de fonts de calor. Igualment hi ha algunes analogies a les antigues celades en les viseres abatibles dels cascos utilitzats, per exemple, en molts esports de motor; on, a més de parar impactes, la peça ha de també salvaguardar els ulls del vent i fins i tot el fred. Però tots dos casos no se'ls pot considerar elms ni celades, sinó semblants actuals amb aquelles.

Elms famososModifica

  • L'elm d'Hades que dotava d'invisibilitat, robat per Perseu.
  • El casc d'Ulisses de cuir d'oví, folrat de feltre, amb dents de senglar a l'exterior i corretges per tibar-a l'interior.[6]
  • L'elm de Mambrino, en realitat un bací de barber que Don Quixot de La Manxa agafa com a elm. Don Quixot sol ser representat en multitud d'obres gràfiques o cinematogràfiques portant aquest "Elm" en el cap (capítol 21; tot i això, el cert és que el bací apareix a una petita part de l'obra i el Quixot mai la utilitza com a elm).
  • L'elm d'Hàdor o Cap del Drac del Nord, elm rebut per Turin en les obres de John R.R. Tolkien.

ReferènciesModifica

  1. Quesada Sanz, Fernando «La guerra empieza en Sumer» (en castellà). La Aventura de la historia. Arlanza Ediciones, n.87, 2006, p.90-91.
  2. Cline, Eric H. The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean (en anglès). Oxford University Press, 2012, p.309. ISBN 0199873607. 
  3. 3,0 3,1 Quesada Sanz, Fernando «Un casco para Ulises» (en castellà). La Aventura de la historia. Arlanza Ediciones, n.29, 2002, p.90-91.
  4. Quesada Sanz, Fernando «El casco corintio» (en castellà). La Aventura de la historia. Arlanza Ediciones, n.53, 2002, p.102-104.
  5. Quesada Sanz, Fernando «El genio de la guerra» (en castellà). La Aventura de la historia. Arlanza Ediciones, n.59, 2002, p.68-75.
  6. Homer, La Ilíada, ESPASA-CALPE, SA,Barcelona,2006,ISBN 84-670-2180-2

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elm