Elmar Zeitler

Elmar Zeitler (Würzburg, 12 de març de 1927 19 de desembre de 2020) fou un físic alemany que es va dedicar a l'aplicació de la microscòpia electrònica. Zeitler fou autor o coautor de vora de dues-centes publicacions científiques.

Infotaula de personaElmar Zeitler
Biografia
Naixement12 març 1927 Modifica el valor a Wikidata
Würzburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiHelmuth Kulenkampff Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Berlín
Bayer
Universitat de Chicago
Fritz Haber Institute of the MPG (en) Tradueix
Walter Reed Army Medical Center Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJesper Munch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Després del seu servei militar a la Luftwaffe i de ser presoner de guerra americà, Zeitler va estudiar física a la Universitat de Würzburg. La seva dissertació de 1953, Untersuchungen über die harte Sekundärstrahlung der kosmischen Strahlung (Investigació sobre la radiació secundària dura dels raigs còsmics) va ser supervisada per Helmuth Kulenkampff. Després de treballar quatre anys (1954-1958) a la indústria química (Bayer Leverkusen), va passar una estada de recerca l'any 1958 a l'Institut Medicinal Nobel per la Biologia Cel·lular de l'Institut Karolinska a Estocolm. Aquí entrava en contacte amb els aspectes quantitatius de la microscòpia electrònica,[1] peculiarment amb la determinació de les masses moleculars per mitjà del microscopi electrònic. Seguidament obtingué la venia legendi (el diploma que l'acreditava com a professor) a la Universitat de Würzburg, com Privatdozent (catedràtic auxiliar) i va celebrar la seva primera lliçó «la física per als estudiants de medicina». La microscòpia electrònica quantitativa va ser també el tema principal de la seva recerca, que va continuar a Washington, en el Departament de Biofísica de l'Hospital Militar Walter Reed. Juntament amb G. Bahr va organitzar el 1964 a Washington DC un simposi sobre microscòpia electrónica quantitativa,[2] que va contribuir de manera significativa a la creació d'aquesta direcció d'investigació. El 1968 va acceptar el nomenament com a professor a la Universitat de Chicago, Departament de Física i de Biofísica. El 1977 va ser nomenat membre científic de la Societat Max Planck i va arribar a ser director de l'Institut Fritz Haber, després d'Ernst Ruska. Va romandre cap del Departament de Microscòpia Electrònica fins a la seva jubilació el 1995. A l'Institut Fritz Haber, va promoure en particular les activitats dels seus col·laboradors científics en les àrees de microscòpia electrònica quantitativa (M. van Heel), crio-microscopia electrònica amb una lent superconductora (F. Zemlin), microscòpia d'emissió fotoelectrònica (W. Engel) i espectroscòpia electrònica de pèrdues d'energia (D. Krahl).

També va ser professor honorari de la Universitat Tècnica de Berlín (1975-1995), editor fundador de la revista Ultramicroscopy per l'editorial neerlandesa Elsevier, i membre honorari de nombroses organitzacions internacionals per a la microscòpia electrònica. Va ser president de la Societat Alemanya de Microscòpia Electrònica (1982-1984) i president de la Federació Internacional de Societats de Microscòpia Electrònica (IFSEM) (1990-1994). Va ser guardonat amb el títol honorífic Distiguished Scientist (Científic Distingit) de la Societat de Microscòpia Electrònica d'Amèrica (EMSA) el 1989.

ReferènciesModifica