Els magnífics Amberson

Els magnífics Amberson
The Magnificent Ambersons
Fitxa
Direcció	Orson Welles
Protagonistes	Joseph Cotten; Dolores Costello; Anne Baxter; Tim Holt; Agnes Moorehead; Ray Collins; Erskine Sanford; Richard Bennett; Orson Welles; Don Dillaway; Nancy Gates; Dorothy Vaughan
Director artístic	Albert S. D'Agostino
Producció	Orson Welles
Dissenyador de producció	Albert S. D'Agostino
Guió	Orson Welles, adaptació de la novel·la de Booth Tarkington
Música	Bernard Herrmann
Fotografia	Stanley Cortez i Harry J. Wild
Muntatge	Robert Wise
Vestuari	Edward Stevenson
Productora	RKO Pictures
Distribuïdor	RKO Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1946
Durada	88 minuts
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	The Magnificent Ambersons (en)
Gènere	drama
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1943); Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1943); Oscar a la millor pel·lícula (1943); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1943) ;
Lloc web	ambersons.com

Els magnífics Amberson (original: The Magnificent Ambersons) és un drama estatunidenc de Fred Fleck, Orson Welles i Robert Wise estrenat el 1942 i doblat al català.^[1]

Argument

De tornada a la seva ciutat natal després de vint anys d'absència, Eugène Morgan assisteix a un ball donat pel ric clan dels Amberson. Hi retroba el seu amor de joventut, Isabel, que ha estimat sempre. La seva filla Lucy s'enamora de George, el fill d'Isabel, però l'esplendor dels Amberson no és més que una aparença.^[2]

Producció

Després dels modestos resultats que va rebre Ciutadà Kane a la seva estrena, i que només rebés l'Oscar a millor guió, el poder de Welles enfront de la seva productora, RKO, es va veure minvat.^[3] És en aquest context que hom li proposa adaptar una novel·la de Booth Tarkington, amb l'objectiu de frenar les ambicions i extravagàncies del director. No obstant, en mans de Welles, aquesta novel·la sentimental es va transformar en una crítica social amb personatges d'una gran profunditat psicològica. Els productors, en veure'n el resultat, van decidir aprofitar l'absència del director - que es trobava a Sud-amèrica, rodant It's all true -, per rodar noves escenes i muntar de nou la pel·lícula, retallant quaranta-tres minuts del metratge.^[3]

Repartiment

Joseph Cotten: Eugene Morgan
Agnes Moorehead: Fanny Minafer
Dolores Costello: Isabel Amberson Minafer
Anne Baxter: Lucy Morgan
Tim Holt: George Minafer
Ray Collins: Jack Amberson
Richard Bennett: El major Amberson
Erskine Sanford: Roger Bronson
Orson Welles: El narrador (veu)

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Don Dillaway: Wilbur Minafer
J. Louis Johnson: Sam
Gus Schilling: L'empleat del drugstore
Olive Ball: Mary
Mel Ford: Fred Kinney
Robert Pittard: Charles Johnson
Bobby Cooper: George, de nen
Drew Roddy: Elijah
Nancy Gates: Una noia

Premis i Nominacions

Nominacions^[4]

Oscar a la millor pel·lícula (Orson Welles)
Oscar a la millor actriu secundària (Agnes Moorehead)
Oscar a la millor fotografia (Stanley Cortez)
Oscar a la millor direcció artística (Albert S. D'Agostino, Roland Fields i Darrell Silvera)

Al voltant de la pel·lícula

La novel·la L'Esplendor dels Amberson de Booth Tarkington va rebre el Premi Piltzer de novel·la el 1919.
El 2001, el director mexicà Alfonso Arau decideix posar en escena un remake d'Els magnífics Amberson per a la televisió. Difós per primera vegada als Estats Units el 13 de gener de 2002, aquest remake-telefilm es va beneficiar en l'aspecte tècnic d'un pressupost de 16 milions de dòlars, i en l'aspecte artístic d'una recuperació de la visió inicial d'Orson Welles sobre la història abans dels talls dels estudis sobre la seva pel·lícula. El repartiment era format per Bruce Greenwood en el paper d'Eugene Morgan, Magdalena Stowe per a Isabel Amberson, Gretchen Mol era Lucy Morgan, Jonathan Rhys-Meyers a la pell de George Amberson, i Jennifer Tilly va reprendre el paper de Fanny Minafer.

Galeria

Referències

↑ Els magnífics Amberson
↑ The New York Times. Els magnifics Amberson (en anglès). The New York Times.
↑ ^3,0 ^3,1 Bazin, André. Orson Welles (en castellà). Barcelona: Paidós, 1998, p. 52, 97-99. ISBN 84-493-1301-5.
↑ «The 15th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 10 desembre 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els magnífics Amberson

[1] Els magnífics Amberson

[2] The New York Times. Els magnifics Amberson (en anglès). The New York Times.

[:0-3] 3,0 ^3,1 Bazin, André. Orson Welles (en castellà). Barcelona: Paidós, 1998, p. 52, 97-99. ISBN 84-493-1301-5.

[4] «The 15th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]