Viquipèdia

Els secrets de la cosa nostra

pel·lícula de 1972 dirigida per Terence Young
Aquest article tracta sobre una pel·lícula. Vegeu-ne altres significats a «Cosa Nostra».

Els secrets de la cosa nostra és una pel·lícula policíaca franco-italiana de Terence Young estrenada el 1972. És igualment coneguda amb els títols The Valachi Papers, Joe Valachi - I segreti di Cosa Nostra. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEls secrets de la cosa nostra
The Valachi Papers
Fitxa
DireccióTerence Young
Protagonistes
Charles Bronson
Lino Ventura
Director artísticBoris Juraga, Ferdinando Ruffo
ProduccióDino De Laurentiis
GuióStephen Geller a partir de la novel·la de Peter Maas
MúsicaRiz Ortolani, Armando Trovajoli
Dissenyador de soFranco Bassi, Roy Mangano
FotografiaAldo Tonti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJohnny Dwyre, Monica Finzi
VestuariGiorgio Desideri, Ann Roth
MaquillatgeGiannetto De Rossi
ProductoraDino De Laurentiis Corporation Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Estrena1972
Durada125 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació17.106.087 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Valachi Papers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereFilm de gangsters
Qualificació MPAAR i PG Modifica el valor a Wikidata
Temacrim organitzat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0068341 Filmaffinity: 825345 Allocine: 58374 Rottentomatoes: m/valachi_papers Letterboxd: the-valachi-papers Allmovie: v115356 TCM: 24899 AFI: 54741 TMDB.org: 33357 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

La pel·lícula comença a la penitencieria federal d'Atlanta, on un presoner envellit de nom Joseph Valachi (Charles Bronson) està empresonat per a tràfict d'heroïna. El seu cap Don Vito Genovese, padrí de la família del crim del mateix nom, també està empresonat allà. Genovese està segur que Valachi és un informador i li dona el petó de la mort. Valachi mata per error un presoner que pensa equivocadament ser al sou de Genovese. Advertit de l'error per agents federals, Valachi es converteix en un informador, el primer en la història de la màfia. Explica la història de la seva vida. La pel·lícula descriu la vida de Valachi. La d'un jove brètol que es converteix en gàngster associat a caps com Salvatore Maranzano (Joseph Wiseman). Maranzano és assassinat. Valachi declara plorant al seu enterrament, "no puc portar els morts. No puc matar éssers vius." Valachi es casa amb la filla d'un cap interpretat per Jill Ireland, la dona de Bronson a la vida real. Valachi, en la màfia, és molestat per les seves males relacions amb el seu capo, Tony Bender (Guido Léontium). Després, el seu amic Gap és castrat per un gàngster per haver tingut relacions amb la dona de Vito Genovese. El caos continua amb altres assassinats. Valachi testimonia davant un comitè Senadorial. Llavors, trastornat per haver testimoniat, intenta suïcidar-se. Però al final (segons les informacions que apareixen en sobreimpressió sobre la pantalla), sobreviu Genovese, que mor a la presó.[2]

Repartiment modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • El guió de la pel·lícula és basat en el llibre The Valachi Papers de Peter Maas, que és el relat autobiogràfic de Joe Valachi.
  • Hi ha almenys un anacronisme a la pel·lícula. En el moment d'una persecució de cotxes que té lloc a Nova York a la fi dels anys 1920, podem veure el World Trade Center a segon pla.

Referències modifica

  1. ↑ «Els secrets de la cosa nostra». esadir.cat.
  2. ↑ «The Valachi Papers». The New York Times.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Els_secrets_de_la_cosa_nostra&oldid=31566506»