Embriaco

Els Embriaco van ser una família important del Regne de Jerusalem. Originaris de Gènova, eren coneguts com a senyors de Gibelet (també escrit Gibelletto, Giblet o Jebail) que era el nom del castell de Biblos en l'actual Líban; una segona branca foren senyors de Besmedin.

Història

L'any 1097, abans de la conquesta de Terra Santa, els germans Guglielmo Spinola (després dit Guglielmo Embriaco) i Primo Spinola (després anomenat Primo di Castello), descendents dels vescomtes de Manesseno, desembarcaren al port de l'antiga [[Selèucia de Piera |Selèucia]] i romangueren un any per fer negocis.^[1] Quan el 1099, sentiren la crida de la Primera Croada salparen des de Gènova amb un esquadró privat de dues galeres i quatre naus per unir-se a l'expedició militar.^[2]

Bertran de Sant Gèli donà vers el 1110 el senyoriu de Gibelet a Ugo I Embriaco. La família tingué el domini d'aquestes terres –llevat del període en què Saladí les ocupà del 1187 al 1197– fins a finals del segle xiii, quan Bohemon VII d'Antioquia fou derrotat per les tropes musulmanes i hagué de fugir.^[3]

Genealogia

Ugo I Embriaco, senyor de Gibelet (c. 1110-)
Ugo II Embriaco, senyor de Gibelet
Guglielmo I Embriaco, senyor de Gibelet
Guglielmo II Embriaco, senyor de Gibelet (−1157), casat amb Fadie, filla de Manassès de Hierges
Bertrando I Embriaco, senyor de Gibelet, casat amb Doleta, filla de Esteve d'Armènia
Ugo III Embriaco, senyor de Gibelet (−1196), casat amb Estefania de Milly, pare de:
- Plaisance Embriaco (−c. 1218),^[4] casada amb Bohemon IV d'Antioquia
- Guido I Embriaco, senyor de Gibelet (1197–1241), casat el 1204 amb Alix, filla de Bohemon III d'Antioquia, pare de:
  - Enrico I Embriaco, senyor de Gibelet (−c. 1271), casat c. 1250 amb Isabel d'Ibelin, pare de:
    - Guido II Embriaco, senyor de Gibelet (−c. 1282) casat amb Margaret Grenier de Sidon, filla de Julian Grenier, senyor de Sidó
      - Maria Embriaco (morta a Nicòsia 1331), casada c. 1295 amb Felip d'Ibelin, senescal de Xipre i Jerusalem (1253–1318)
    - Balian Embriaco de Gibelet (m. 1313)
    - Balduí Embriaco de Gibelet (m. 1282)
    - Joan Embriaco de Gibelet (m. 1282), casat amb Alaman N (?)
    - Maria Embriaco de Gibelet (m. c. 1290), casada amb Balian II Grenier, senyor titular de Sidó
  - Raimondo Embriaco de Gibelet
  - Bertrando Embriaco de Gibelet
  - Maria Embriaco de Gibelet
  - Agnese Embriaco de Gibelet, casada amb Barthelemy, senyor de Soudin
Pietro Embriaco, el darrer senyor de Gibelet^[5]

Una altra branca:

Guglielmo de Gibelet, casat amb Fadie de Hierges, pare de:
- Ugo de Gibelet (m. c. 1220), senyor de Besmedin, casat amb Agnes de Ham, pare de:
  - Raimondo de Gibelet (m. c. 1253), senyor de Besmedin, casat primer amb Marguerite de Scandelion i després amb Alix de Soudin, pare de:
    - Giovanni I de Gibelet, casat amb Poitevine, filla del batlle de Trípoli
      - Giovanni II de Gibelet (m. c. 1315), casat amb Marguerite du Plessis, sense descendència.
      - Maria di Gibelet
    - Ugo de Gibelet, mort nen
    - Enrico de Gibelet (m. 1310), senyor de Besmedin, casat amb Marguerite de Morf, sense descendència.
    - Bertrando de Gibelet, mort en la infantesa
    - Eschiva de Gibelet, casada amb Raymundo Visconti
    - Agnese de Gibelet
    - Susanna de Gibelet, morta en la infantesa
    - Maria de Gibelet, casada amb Guy de Montolif
  - Gerardo de Ham de Gibelet (m. 1225)
  - Guglielmo II de Gibelet (m. c. 1243), casat amb Anne de Montignac, pare de:
    - Eudes de Gibelet, mort en la infantesa
    - Girard de Gibelet, mort en la infantesa
    - Giovanni III de Gibelet, senyor de Saint-Foucy, casat amb Gillette d'Angiller, pare de:
      - Guglielmo III de Gibelet, casat el 1318 amb Marie de Verny, sense descendència
      - Maria de Gibelet
      - Eschiva de Gibelet (m. c. 1350), casada amb Simon Petit (m. 1355/1338)
    - Stefania de Gibelet, casada amb Amaury le Bernier
    - Maria de Gibelet, casada amb Amaury le Flamenc
    - Eufemia de Gibelet, mota en la infantesa
    - Agnese de Gibelet, morta en la infantesa
  - Adamo de Gibelet, senyor d'Adelon
  - Agnese de Gibelet, casada amb Dietrich von Dendermonde

Referències

↑ Benvenutti, 1977, p. 38.
↑ Cassini, 1857, p. 58.
↑ Guillem de Tir, 1844, p. 340.
↑ Runciman, 1954, p. 149.
↑ Runciman, 1954, p. 407.

Bibliografia

Belgrano, L. T.. Tavole genealogiche a corredo della illustrazione del registro arcivescovile di Genova, ibid., II, 1862, p. nn. XXIX-XXX, XXXII.
Benvenutti, Gino. Storia della Repubblica di Genova. Mursia, 1977.
Cassini, Francesco. Storia di Gerusalemme: Minacce di veggenti di Dio contra Gerusalemme. Bertinelli, 1857.
Cappellini, A. Dizionario biografico di genovesi illustri e notabili, 1941, p. 104 i seg..
Cessi, R. L'Italia e le crociate in Terrasanta, 1941.
Formentini, U. «Genova nel basso impero e nell'alto Medioevo». A: Storia di Genova dalle origini al tempo nostro, II, 1941, p. 271.
D.A., Diversos Autors. Lexikon des Mittelalters, III, 1986.
Guillem de Tir, Guillaume de Tyr. «Historia rerum in partibus transmarinis gestarum … usque ad annum Domini MCLXXXIV». A: Recueil des historiens des Croisades. Historiens occidentaux, I, 1, 1844.
Lopez, R. Storia delle colonie genovesi nel Mediterraneo, 1938, p. 84-89.
Runciman, S. A History of the Crusades, III: The Kingdom of Acre and the Later Crusades, 1954. ISBN 0-14-013705-X.

[FOOTNOTEBenvenutti197738-1] Benvenutti, 1977, p. 38.

[FOOTNOTECassini185758-2] Cassini, 1857, p. 58.

[FOOTNOTEGuillem_de_Tir1844340-3] Guillem de Tir, 1844, p. 340.

[FOOTNOTERunciman1954149-4] Runciman, 1954, p. 149.

[FOOTNOTERunciman1954407-5] Runciman, 1954, p. 407.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]