Emili Bayo i Juan

escriptor català
(S'ha redirigit des de: Emili Bayo)

Emili Bayo i Juan (Lleida, Segrià, 1961) és un escriptor català.[1]

Infotaula de personaEmili Bayo i Juan
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Després d'estudiar a les aules d'un col·legi jesuïta, va acabar el batxillerat a l'Institut Màrius Torres, on va tenir com a professor de literatura el poeta Jordi Pàmias. Va cursar estudis de filologia en companyia d'una colla d'amistats temptades per aficions literàries (Pere Pena, Xavier Macià, Juanjo Manau…) i amb el mestratge amistós del poeta Pere Rovira. Durant els anys de carrera va col·laborar en la formació de grups literaris i la confecció de revistes. Va treballar de cambrer a Londres, d'ajudant a la biblioteca de l'Estudi General de Lleida, de locutor radiofònic i d'operari de decoració, entre moltes altres ocupacions. Després de viure un any a Barcelona complint amb el servei militar i redactant una tesi de llicenciatura, va fruir d'una beca d'investigació en l'aleshores acabada de fundar Universitat de Lleida i es va doctorar l'any 1990 amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el període franquista. Des de llavors ha treballat a l'ensenyament secundari a diferents poblacions catalanes. També va codirigir durant dos anys les pàgines d'informació literària del diari Segre i ha publicat una gran quantitat d'articles d'opinió, crítica literària i comentari esportiu en diaris i revistes. Escriu novel·les i contes.[2][3]

Amb l'obra Prop de les bombes, on escriu sobre els horrors de la guerra, però també sobre la solidaritat, guanyà el Premi Gran Angular de literatura juvenil 2019.[4]

Després d'una pandèmia i la seva jubilació com a professor d'institut al 2022, publica en català la novel·la Després de la tempesta (La Magrana) ambientada al delta de l'Ebre.[5]

Obra seleccionada modifica

  • Traïdors i covards (1997)
  • Ampolles mig buides (2000)
  • La resta del món (2000)
  • Projecte de felicitat (2002)
  • L'edat de les paraules (2004)
  • Premonicions (2013)
  • Tot el que et vull dir (2014)
  • Puta pasta (VI Premi Crims de Tinta, 2015)[6]
  • Tan tuyo como tu muerte (2017)
  • Contes de terror (2017)
  • Més que ràbia (2018)[7]
  • El mañana sin mí (Premi València, 2019)[8]
  • Prop de les bombes (Premi de literatura juvenil Gran Angular, 2019)[9]
  • Després de la tempesta (2023)

Referències modifica

  1. «.xml Emili Bayo i Juan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vélez-Pelligrini, Laurentino ««Tiana Negra»». El dietario cultural, 25-01-2016.
  3. Ramis, Àlex ««Tiana acull les novetats literàries més negres de l'any»». Radio Tiana, 24-01-2016.
  4. «Teresa Guiluz y Emili Bayo, ganadores de los premios El Vaixell de Vapor y Gran Angular». Europapress, 03-10-2019 [Consulta: 25 juny 2022].
  5. J.B. «Emili Bayo torna amb una història carregada d'emocions». Segre, 31-01-2023, pàg. 41.
  6. «'Puta pasta', d'Emili Bayo, guanya el VI premi Crims de Tinta». Ara, 29-01-2015. [Consulta: 12 març 2020].
  7. Nerín, Gustau. «'Més que ràbia': El procés més negre arriba a la ficció». El Nacional, 29-09-2018. [Consulta: 12 març 2020].
  8. «El Magnànim guardona més obres que mai als Premis València 2019». Diari La Veu, 19-10-2019. [Consulta: 12 març 2020].
  9. «Teresa Guiluz i Emili Bayo, premis de literatura infantil i juvenil de l'editorial Cruïlla». Regió 7, 03-10-2019.

Enllaços externs modifica