Emili Singuerlín i Ros
Emili Singuerlín i Ros (Barcelona, 1 de febrer de 1881 - 1942) fou un comerciant de cotilles, d'origen alsacià (de part del pare) i català (de part de la mare), conegut per haver donat nom al barri de Singuerlín de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1881  Barcelona |
| Mort | 1942 (60/61 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
Biografia modifica
Emili Singuerlín va néixer al carrer de Muntaner de Barcelona, fill del francès Léon Victor Singuerlín i Lamotte (1845-1912)[1] i de Dolors Ros i Oliva.[2]
Va visitar unes casetes que havia comprat el seu cunyat Ramon Lasaosa al carrer de Santiago Rusiñol. El 1920 es decidí a aixecar una gran torre per un valor de cent mil pessetes, atret pel paisatge i el clima benigne idonis per la seva afecció de bronquitis.[3]
Pepita Simó Singuerlín, una de les seves netes, segueix la tradició cotillaire, fidel al lema familiar La família Singuerlín, corseteros hasta el fin (sic en llengua espanyola).[4] Segons el seu testimoni, Emili Singuerlín instal·la una fàbrica de faixes amb molt bons rendiments, a més estava al dia de les modes parisenques, viatjant a la capital francesa cada any, a la recerca de novetats (barrets, sabates, vestits...). Durant els anys 1920, a redós de la inicial expansió econòmica, molta menestralia cercava als voltants de la ciutat de Barcelona, lloc on trobar o construir edificis (torretes) d'estiueig, seguint les pautes de la burgesia que els precedí. D'aquesta manera Emili Singuerlín va aixecar dotze petits immobles que s'afegiren a les existents al barri. Avui en resten algunes al principi del carrer de Singuerlín. La intenció era llogar-les als estiuejants. Durant un temps va tancar el negoci, amb el benentès de viure de renda, però fallaren les expectatives i va haver de reobrir el negoci: va tornar al seu ofici de cotillaire. Segons el testimoni de Pepita Simó, el paisatge de l'actual barri de Singuerlín estava envoltat de pinedes, camps i vinyes, i la casa d'Emili Singuerlín gaudia d'un petit teatre que atreia els veïns, celebrant-se nombroses festes.
La família Singuerlín durant anys, convertí la casa torre en domicili habitual i les filles d'Emili Singuerlín, Enriqueta i Pepita, s'educaren en una escola de monges de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.[5]
Referències modifica
- ↑ Nascut a Atton, Meurthe i Mosel·la, Lorena, el 19 d'abril de 1845.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1881. número de registre 644.
- ↑ Singuerlín. Entre faixes i cotilels Arxivat 2016-08-10 a Wayback Machine. a bcnmetroametro.com
- ↑ El Singuerlin i el turisme sostenible Arxivat 2016-10-11 a Wayback Machine., tarragonaturisme.cat
- ↑ «Singuerlín deu el seu nom un cotillaire». Arxivat de l'original el 2016-08-21. [Consulta: 6 agost 2016].