Emili Vilalta i Vila

Pianista, compositor i professor de música

Emili Vilalta i Vila (Barcelona, 13 de setembre del 1867 - Barcelona, gener [1] del 1930) va ser un compositor i pianista català.

Infotaula de personaEmili Vilalta i Vila
Biografia
Naixement13 setembre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortgener 1930 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Estudià [2] amb els mestres Barba (Anselm Barba?) i Vidiella (Carles G. Vidiella?), així com feu Harmonia amb Enric Morera. També fou deixeble d'Isaac Albèniz, que posteriorment va acompanyar en un seguit de concerts a dos pianos al «cafè Colón» de Barcelona. El gran pianista li feu dedicatòria[3] de la peça Sous le palmier, danse espagnole.

Vilalta es dedicà fonamentalment a l'ensenyament de la música, i alumnes seus destacats foren els propis fill, Alexandre Vilalta, que esdevindria un pianista d'anomenada, i Emili Vilalta (Barcelona, 1904-Barcelona, 1974), que seria[4] violinista i tindria una orquestra pròpia.

En tant que compositor, se li coneixen música instrumental, sardanes [5] i peces de ball.

Obres modifica

  • Anís Perla (1892), polca per a piano. Peça de publicitat, n'hi ha versió per a quintet de corda i piano [6]
  • Barcarola, per a piano
  • Bolero (1911), per a piano
  • Els enamorats, sardana
  • La font de Miralles, sardana
  • Mi cantar de amor, per a piano [7]
  • Las Mondongueras, sarsuela ab 1 acte y 3 quadros, costúms aragoneses (1909), llibret de Ricard Forga i Clarà
  • Nocturno (1890), per a piano
  • Los ojos de mi trigueño, lletra de Fernando Olmedo
  • Recordant en Juli Garreta, sardana instrumentada per a orquestrina
  • Sevilla (1895), vals-jota per a piano
  • Souvenir (1911), vals Boston per a piano

Referències modifica

  1. «Emilio Vilalta Vila [necrològica]». La Vanguardia, 10-01-1930, pàg. 3.
  2. «Emili Vilalta [necrològica]». Revista Musical Catalana, any XXVII, núm. 314, febrer 1930, pàg. 95.
  3. Albéniz, Isaac. Chants d'Espagne. op. 232. Barcelona: Juan Bta. Pujol y Cª, 1897. 
  4. «Ha fallecido el violinista don Emilio Vilalta Faura». La Vanguardia Española, 31-01-1974, pàg. 33.
  5. «Emili Vilalta, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 21 gener 2016].
  6. «Fons musical de la Real Academia de Bellas Artes de la Purísima Concepción» (en espanyol). [Consulta: 22 gener 2016].
  7. «Emili Vilalta, a l'Inventari de Fons Musicals de Catalunya». [Consulta: 22 gener 2016].