Emilio Serrano Ruiz

Emilio Serrano Ruiz
Biografia
Naixement	13 març 1850 ; Vitòria (Àlaba)
Mort	8 abril 1939 (89 anys); Madrid
Formació	Reial Acadèmia d'Espanya a Roma
Activitat
Ocupació	compositor, pianista
Membre de	Orde d'Isabel la Catòlica
Gènere	Òpera i sarsuela
Professors	Joaquín Espín y Guillén i Hilarión Eslava
Alumnes	Julio Gómez García i Manuel Quislant Botella
Instrument	Piano
Premis
	(1925) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica ;

Emilio Serrano (Vitòria, 13 de març de 1850 - Madrid, 8 d'abril de 1939) va ser un compositor i pianista basc.

Més que per la seua pròpia obra, ha passat a la història per la seua tasca com a professor de tota una generació de compositors en haver accedit a la plaça de catedràtic de composició del Conservatori de Madrid l'any 1894, on entre altres alumnes i tingué a Julio Gómez García, succeint en aquest càrrec a Emilio Arrieta.

Va ser deixeble de Joaquín Espín y Guillén i Hilarión Eslava. Molt apreciat en la Cort, i havent estat mestre de música d'Isabel II, va apostar per la creació d'una òpera nacional. En la dècada del 1890 va estrenar diverses òperes que li van donar molta reputació.

Posteriorment es va orientar vers la sarsuela obtenint un cert èxit l'any 1924 amb La Bejarana

Va ser membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

Obres

Llista no exhaustiva

Òpera

1882 Mitrídates
1890 Giovanna la Pazza, Teatro Real de Madrid
1891 Irene de Ortranto, Teatre Real de Madrid
1898 Gonzalo de Córdoba, Teatre Real de Madrid
La maja de rumbo, Teatre Colón de Buenos Aires

Sarsuela

1924 La Bejarana, en col·laboració amb Francisco Alonso
1929 El romeral, en col·laboració amb Fernando Díaz Gilés

Altes obres

1887 Simfonia en Mi bemoll
1908 La primera salida de Don Quijote, poema simfònic
Quartet de corda en re menor
Canciones del hogar, per a veu i orquestra