Emilio Usiglio

compositor italià

Emilio Usiglio (Parma, 8 de gener de 1841 Milà, 7 de juliol de 1910) fou un compositor i director d'orquestra italià.

Infotaula de personaEmilio Usiglio
Emilio Usiglio by G. Pin (before 1910) - Archivio Storico Ricordi ICON010604 B.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 gener 1841 Modifica el valor a Wikidata
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1910 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra i compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTeodulo Mabellini Modifica el valor a Wikidata

Fou deixeble de Giovanni Rossi, i Teodulo Mabellini a Florència, i als dinou anys d'edat estrenà la seva primera òpera La locandiera, que aconseguí un gran èxit a Torí. Compositor fàcil i brillant, amb una notable influència de Rossini, deixà una abundant producció operística; també es distingí com a director orquestra.

A part de les obres ja mencionades, donà al teatre: L'eredila in Corsicca (1864); L'educanda di Sorrento (1868); La scomessa (1870); Le done curiose (1879) i Nozze inprigione (1881), La secchia rapita etc. Però la seva anomenada es degué sobre tot a les seves activitats com a director d'orquestra, sent de recordar la seva reposició de Mefistofele d'Arrigo Boito a Bolonya i les seves estrenes italianes de Hamlet 'Ambroise Thomas a Venècia i Carmen de George Bizet.

Amb tot, el seu vici de beure que el portà a la dipsomania, el fou allunyant paulatinament de l'activitat musical, i una incipient sordesa contribuí a agreujar la seva situació, i finalment a causa principalment del seu augment en alcoholisme, Usiglio es va veure obligat a retirar-se com a director d'orquestra el 1897.[1] Va morir a Milà el 1910. La seva dona era la soprano Clementina Brusa.

No obstant acabar d'aquesta forma, se'l considera com un atent divulgador d'obres importants i noves per al seu temps, se'l considerava com un valuós intèrpret del repertori verdià.

ReferènciesModifica

  • Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1494. (IBSN 84-7291-226-4)
  • Enciclopèdia Espasa, vol. 66, pàg. 29. (ISBN-84-239-4566-9)
  1. Bowen (2003) pp. 155-156