Obre el menú principal

L'emirat d'Ilorin és un estat tradicional basat en la ciutat d'Ilorin a l'estat de Kwara, a Nigèria. És considerat un del Banza Bakwai, o estats originals dels regnes hausses.

A l'inici del segle xix Ilorin era una ciutat de frontera al nord-est de l'Imperi d'Oyo, amb una població principalment ioruba  però amb molts immigrants hausses i fulanis. Fou la seu d'un general d'Oyo, Afonja, qui es va rebel·lar contra l'imperi i va ajudar al seu esfondrament amb l'assistència dels fulanis.[1] La rebel·lió tenia el suport dels esclaus musulmans del Regne Nupe i Bornu.[2] Afonja rebia ajut de Salih Janta, també anomenat Shehu Alimi, un dirigent local fulani. El 1824 Afonja fou assassinat i el fill de Shehu Alimi, Abdusalami, va esdevenir emir.[3] Ilorin va passar a ser un emirat depenent del califat o Sultanat de Sokoto.[1]

Per algun temps Ilorin fou un centre important del comerç d'esclaus. Antigament els esclaus principalment havien estat enviats al nord a través del Sàhara, però ara eren enviats al sud via les terres iorubes cap a  la costa per subministrar la demanda dels Estats Units, les Índies Occidentals i Brasil. Els esclaus eren agafats en terres dels igbos a l'est i de les ciutats iorubes conquerides, així com d'àrees més enllà al nord, i eren bescanviats per teles i altres béns. Ilorin va continuar expandint-se cap al sud fins que va ser aturat als anys 1830 pel poder de créixer d'Ibadan, un dels estats successors d'Oyo. La cavalleria d'Ilorin era ineficaç en la jungla existent cap al sud, i pels anys 1850 Ibadan tenia accés a armes de foc a través dels comerciants europeus de la costa.[1] La ciutat va ser ocupada per la Companyia Reial del Níger el 1897 i les seves terres es van incorporar al protectorat Britànic de Nigèria del Nord el 1900, tot i que l'emirat va continuar actuant en funcions cerimonials.[4]

Per altres detalls de la seva història vegeu Ilorin (ciutat)

GovernantsModifica

Governants de l'emirat d'Ilorin:[5]

Inici Final Governant
1824 1842 Abdusalami dan Salih Alimi
1842 1860 Shita dan Salih Alimi
1860 1868 Zubayro dan Abdusalami
1868 1891 Shita Aliyu dan Shita
1891 1896 Moma dan Zubayru
1896 1914 Sulaymanu dan Aliyu
1915   1919 Shuaybu Bawa dan Zubayru
  1920   1959 Abdulkadir dan Shuaybu Bawa
  1959 1991 Zulkarnayni Gambari dan Muhammadu Laofe Dan Bawa "Aiyelabowo V"
1992   1994 Malam Aliyu dan Abdulkadir
1995 Ibrahim Kolapo dan Gambari

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Paul E. Lovejoy. Slavery on the frontiers of Islam. Markus Wiener Publishers, 2004, p. 55ff. ISBN 1-55876-329-5. 
  2. Rex Seán O'Fahey. Arabic literature of Africa: the writings of the Muslim peoples of Northeastern Africa, Volume 3. BRILL, 1995, p. 440. ISBN 90-04-10494-1. 
  3. «Ilorin». Encyclopædia Britannica.
  4. "Illorin" in the Encyclopædia Britannica, 11th ed. 1911.
  5. «Traditional States of Nigeria». WorldStatesmen.org. [Consulta: 30 setembre 2010].

Coord.: 8° 30′ N, 4° 33′ E / 8.5°N,4.55°E / 8.5; 4.55