Viquipèdia

Emmanuelle Charpentier

microbiòloga i bioquímica francesa

Emmanuelle Marie Charpentier (Juvisy-sur-Orge, Essonne, 11 de desembre de 1968) és una investigadora francesa. Directora, d'ençà del 2015, de la Unitat Max Planck de Ciència dels Patògens a Berlín, aquesta especialista en microbiologia i immunologia obtingué el Premi Nobel de Química del 2020, conjuntament amb la científica estatunidenca Jennifer Doudna, arran del "desenvolupament d'un mètode per a l'edició del genoma."[1][2]

Infotaula de personaEmmanuelle Charpentier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Juvisy-sur-Orge (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pierre i Marie Curie - microbiologia (–1995)
Institut Pasteur - microbiologia (–1995) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMicrobiologia, bioquímica i genètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómicrobiòloga, genetista, immunòloga, professora d'universitat, bioquímica, científica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMax Planck Unit for the Science of Pathogens (en) Tradueix (2018–)
Universitat de Viena
Institut Max Planck de biologia infectiva
Universitat d'Umeå
Facultat de Medicina de Hannover Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Pontificia de les Ciències (2021–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2017–)
Acadèmia Francesa de les Ciències
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Acadèmia Austríaca de Ciències
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webemmanuelle-charpentier-pr.org Modifica el valor a Wikidata
LinkedIn: emmanuelle-charpentier Modifica el valor a Wikidata

És membre de l'Acadèmia de ciències i de l'Acadèmia de tecnologies franceses.

Biografia modifica

Emmanuelle Charpentier va néixer el 1968 a la població de Juvisy-sur-Orge, una població molt propera a la capital francesa, al si d'una família benestant. Molt petita decidí ja que aniria a la universitat quan la seva germana major s'hi matriculà.

Després d'estudiar bioquímica i microbiologia a la Universitat Pierre i Marie Curie de París, va ser estudiant a l'Institut Pasteur entre 1992 i 1995. La seva tesi de doctorat tractava sobre l'anàlisi dels mecanismes moleculars implicats en la resistència antibiòtica.

Un cop acabats els estudis començà a treballar com a postdoctorant a l'Institut Pasteur de 1995 a 1996 abans d'anar-se'n cap als Estats Units per a dedicar-se a la recerca gràcies a una beca postdoctoral a la Universitat Rockefeller de Nova York, on va romandre fins al 1997. Treballà aleshores al laboratori de la prestigiosa microbiologista Elaine Tuomanen per a estudiar-hi el patogen Streptococcus pneumoniae.

Carrera científica modifica

Especialista en el mètode CRISPR ha realitzat estudis sobre el genoma humà, l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i l'àcid ribonucleic (ARN). El 2015 fou guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb l'investigadora estatunidenca Jennifer Doudna.[3]

Al 2012, en establir la col·laboració amb Jennifer Doudna després de descobrir que treballaven en el mateix camp, van publicar un article a Science que esdevingué una fita en el camp de la genètica molecular; hi mostraven el procés que té lloc quan els bacteris són envaïts per segona vegada per un virus, un procés en el qual es produeix la destrucció de l'ADN viral per mitjà d'una proteïna anomenada CAS9. Aquesta descoberta obria un enfocament completament nou per a l'edició del genoma, perquè oferia una tècnica per eliminar o afegir ADN en ubicacions concretes i fer canvis específics en les seqüències d’ADN d’una manera molt més senzilla i eficient.

En poder alterar l’ADN s'obria el camí per modificar el genoma amb finalitats mèdiques, com ara corregir defectes genètics. I ja constitueix una tecnologia que s'aplica en laboratoris de tot el món per a desenvolupar nous tractaments biomèdics.[2][4]

Premis i guardons modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Atorguen el Nobel de Química a les inventores de les ‘tisores moleculars'». Vilaweb, 07-10-2020 [Consulta: 7 octubre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Rogers, Kara. «Emmanuelle Charpentier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 febrer 2021].
  3. ↑ (castellà) Premio Princesa de Asturias de Investigación Científica y Técnica
  4. ↑ «Emmanuelle Charpentier, microbióloga y bioquímica reconocida por su trabajo en genética molecular» (en castellà). Fundación Aquae. [Consulta: 12 febrer 2021].
  5. ↑ «Theodor Körner Fonds zur Förderung von Wissenschaft und Kultur - Ausgezeichnete Arbeiten 2009» (en alemany). Arxivat de l'original el 2017-10-03. [Consulta: 23 novembre de2017].
  6. ↑ «Eric K. Fernström's Prize to Emmanuelle Charpentier». Molecular Infection Medicine Sweden, 09-06-2011. [Consulta: 15 juny 2015].
  7. ↑ «Göran Gustafsson Prize for Emmanuelle Charpentier». Molecular Infection Medicine Sweden. [Consulta: 15 juny 2015].
  8. ↑ «MIMS group leader Emmanuelle Charpentier receives Dr. Paul Janssen Award for discoveries of CRISPR-Cas9». Molecular Infection Medicine Sweden. [Consulta: 15 juny 2015].
  9. ↑ «Emmanuelle Charpentier receives Jacob Heskel Gabbay Award». Umeå University. Arxivat de l'original el 2017-08-25. [Consulta: 15 juny 2015].
  10. ↑ «Umeå University, press releas: Emmanuelle Charpentier honored with Breakthrough Prize in Life Sciences». Umeå University, 10-11-2014. Arxivat de l'original el 2017-08-25. [Consulta: 15 juny 2015].
  11. ↑ «The 11th ISTT Prize jointly awarded to Jennifer Doudna and Emmanuelle Charpentier». Arxivat de l'original el 11 d'agost de 2015. [Consulta: 17 agost 2015].
  12. ↑ «Foundation Louis-Janet: "The 2015 Louis-Jeantet Prize-Winners"». [Consulta: 19 abril 2015].
  13. ↑ King, Mary-Claire. «Emmanuelle Charpentier & Jennifer Doudna». Time. Arxivat de l'original el 2018-08-09. [Consulta: 17 abril 2015].
  14. ↑ «Emmanuelle Charpentier named in Time magazine’s ‘100 most influential people in world' list». Universidad de Umeå, 13-04-2015. Arxivat de l'original el 2018-08-11. [Consulta: 15 juny 2015].
  15. ↑ «Laureates 2015 – Professor Emmanuelle Charpentier». Jung-Stiftung für Wissenschaft und Forschung, mayo 2015. Arxivat de l'original el 25 de setembre de 2015. [Consulta: 5 juny 2015].
  16. ↑ «YaleNews: Gruber Foundation honors excellence in neuroscience, cosmology, and genetics». Yale University, 16-06-2015. [Consulta: 17 juny 2015].
  17. ↑ «Umeå University EC Jubilee Award 2015». Umeå University, 24-06-2015. Arxivat de l'original el 2017-08-25. [Consulta: 24 juny 2015].
  18. ↑ «Emmanuelle Charpentier receives Carus Medal». Helmholtz Centre for Infection research, 07-09-2015. [Consulta: 8 setembre 2015].
  19. ↑ «Massry winners helped launch gene editing revolution». [Consulta: 28 gener 2016].
  20. ↑ «DFG - Deutsche Forschungsgemeinschaft - Prof. Dr. Emmanuelle Charpentier - Gottfried Wilhelm Leibniz-Preisträgerin 2016». [Consulta: 2 febrer 2016].
  21. ↑ «Paul Ehrlich und Ludwig Darmstaedter-Preisträger und -Nachwuchspreisträger 2016», 14-03-2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
  22. ↑ «Laureates of the 2016 L’Oréal-UNESCO For Women In Science Awards» (en anglès). Unesco, 05-10-2015. [Consulta: 12 febrer 2021].
  23. ↑ «Sciences : le prestigieux prix Kavli honore deux Françaises» (en francès). [Consulta: 1r juny 2018].
  24. ↑ «Emmanuelle Charpentier» (en anglès americà), 13-01-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-17. [Consulta: 20 gener 2020].
  25. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2020» (en anglès americà). [Consulta: 7 octubre 2020].

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmanuelle Charpentier
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emmanuelle_Charpentier&oldid=33323374»