Emmasament

A l'edat mitjana, l'emmasament fou el procés de dispersió de la població i que suposà la creació de nombrosos masos isolats.

Tot i que la dispersió és un procés normal en moltes contrades catalanes, cal limitar l'emmasament a la dispersió esdevinguda arran de la feudalització.

Començà en les terres marginals, més muntanyoses. El moment clau fou, però, al segle xi i sobretot al xii, quan, en zones amb un poblament semidispers, hi hagué la creació de nous masos, que suposaren la desintegració de l'antic poblament (vilar).

Bibliografia

• Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 110.