En la puta vida

En la puta vida és una pel·lícula uruguaiana de 2001, en coproducció amb Bèlgica, Espanya i Cuba. Dirigida per Beatriz Flores Silva i basada en el llibre El huevo de la serpiente, de la periodista i escriptora uruguaiana María Urruzola sobre la xarxa de tràfic de dones a l'Uruguai el 1992,[1] és una comèdia dramàtica protagonitzada per Mariana Santángelo, Silvestre, Josep Linuesa, Andrea Fantoni i Martha Gularte.[2] Fou candidata d'Uruguai a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 2001, però la seva nominació no fou acceptada.[3]

Infotaula de pel·lículaEn la puta vida
StillEnlaputavida.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBeatriz Flores Silva Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBeatriz Flores Silva, Hubert Toint i Stefan Schmitz Modifica el valor a Wikidata
GuióBeatriz Flores Silva i János Kovácsi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlos da Silveira Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrancisco Gózon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMarie-Hélène Dozo i Daniel Márquez Modifica el valor a Wikidata
ProductoraInstitut Cubà de l'Art i la Indústria Cinematogràfics i Avalon Produkcija Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUruguai i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMontevideo Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0285066 Filmaffinity: 308123 Allocine: 43212 Rottentomatoes: m/19226 Allmovie: v258231 TCM: 530889 TV.com: movies/en-la-puta-vida Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

Sense recursos, amb dos fills i el somni de tenir la seva pròpia perruqueria a Montevideo, Elisa comença a treballar com a acompanyant i aviat, com a prostituta. Al costat de la seva amiga Lulú i el proxeneta d'ambdues, Plácido el Cara, s'instal·len a Barcelona. Però aquests somnis que al principi semblaven realitzables comencen a esvair-se: els maltractaments de Plácido, les baralles amb altres prostitutes i travestís i finalment la mort de Lulú obliguen a Elisa a abandonar a Plácido; començarà a col·laborar amb Marcelo, un policia sensible que l'ajudarà a tornar a l'Uruguai.[4]

ProtagonistesModifica

PremisModifica

ReferenciasModifica

  1. Deveny, Thomas G.. Migration in Contemporary Hispanic Cinema. Scarecrow Press, Inc., 2012, p. 326. ISBN 9780810885042 [Consulta: 6 juliol 2016]. 
  2. En la puta vida a Programa Ibermedia
  3. «51 Countries In Race For Oscar». Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 19-11-2001. Arxivat de l'original el 4 juliol 2008. [Consulta: 12 agost 2008].
  4. 4,0 4,1 Uruguay Film Commission & Promotion Office. «En la puta vida». A: Còpia arxivada, 2012, p. 56 [Consulta: 7 desembre 2021]. 
  5. Un sucio cuento de hadas, EL País, 29 de març de 2002
  6. 'En la puta vida', una película sobre la prostitución de una inmigrante, gana el Colón de Oro de Huelva, El País, 25 de novembre de 2001

Enlaces externosModifica