Engenheiro Leal és un barri de la Zona Nord del municipi de Rio de Janeiro.[1][2]

Plantilla:Infotaula geografia políticaEngenheiro Leal
Imatge

Localització
Map
 22° 52′ 28″ S, 43° 19′ 30″ O / 22.8744°S,43.325°O / -22.8744; -43.325
EstatBrasil
Unitat FederativaEstat de Rio de Janeiro
MunicipiRio de Janeiro
SotsprefecturaZona Nord 3
Regió administrativaMadureira (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació23 juliol 1981 Modifica el valor a Wikidata

El seu IDH, l'any 2000, era de 0,807, el 83 millor del municipi de Rio.[3][4] Limita amb els barris de Cascadura, Madureira i Cavalcanti.

Història modifica

El barri se situa als peus del Morro do Dendê. La seva història es desenvolupa juntament amb els barris veïns Cascadura i Madureira - eren terres del Engenho da Portela. L'origen del barri és la implantació de l'E. F. Melhoramentos do Brasil, després Línia Auxiliar, el 1892. Hi va ser instal·lada l'estació Enginheiro Leal, que va ser company de Paulo de Frontin i Magno de Carvalho, a l'inici del segle xx. Actualment, el barri és majoritàriament residencial.

Dades del barri modifica

El barri d'Engenheiro Leal forma part de la regió administrativa de Madureira. Els barris integrants d'aquesta regió administrativa són: Engenheiro Leal, Bento Ribeiro, Campinho, Cascadura, Cavalcanti, Honório Gurgel, Madureira, Marechal Hermes, Osvaldo Cruz, Quintino Bocaiúva, Rocha Miranda, Turiaçu i Vaz Lobo.

Referències modifica

  1. «Bairros do Rio» (en portuguès). [Consulta: 3 octubre 2020].
  2. «Estabelece a denominação, a codificação e a delimitação dos bairros da Cidade do Rio de Janeiro» (en portuguès). Decreto nº 3.158, de 23 de julho de 1981: Prefeitura do Rio de Janeiro - Secretaria Municipal de Urbanismo. [Consulta: 3 octubre 2020].
  3. «IDH dos bairros da cidade do Rio de Janeiro - WikiRio» (en portuguès). www.wikirio.com.br. [Consulta: 28 octubre 2020].
  4. «IDS RIO BAIRROS 2000» (en portuguès). [Consulta: 28 octubre 2020].

Bibliografia modifica

  • Coarcy, Vivaldo. Itatiaia. Memória da Cidade do Rio de Janeiro (en portuguès), 1988, p. 401. ISBN 85-319-0221-5.