Enregistrament magnètic digital
| S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Emmagatzematge secundari». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023 |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'enregistrament magnètic digital és una tècnica d'emmagatzematge de dades que utilitza un suport magnètic per guardar informació digitalment. Aquesta tècnica es va desenvolupar a finals dels anys 1940 com a alternativa a l'enregistrament analògic, que utilitzava suports físicament deformables com a cintes de vídeo o discos de vinil per a l'emmagatzematge de dades.
L'enregistrament magnètic digital permet la gravació, l'edició i la reproducció de dades amb una alta fidelitat i precisió. Això fa que sigui una tècnica molt utilitzada en l'àmbit de la música, el cinema, la televisió i altres àmbits on la qualitat de les dades emmagatzemades és crítica.
Les dades són gravades en un suport magnètic mitjançant una cinta o un disc, que conté una sèrie de pistes magnetitzades que són llegides per un cap magnètic. El cap magnètic interpreta les senyals magnètiques i les converteix en dades digitals que poden ser processades per un ordinador o un altre dispositiu de reproducció.
L'enregistrament magnètic digital és una tecnologia molt versàtil, ja que permet la gravació d'un gran nombre de dades en un suport físic relativament petit i lleuger. Això fa que sigui molt útil en aplicacions com ara la càmera de vídeo, els reproductors de música portàtils i els discos durs d'ordinadors.
A més de la seva alta qualitat i versatilitat, l'enregistrament magnètic digital també ofereix altres avantatges com ara una major durabilitat i estabilitat dels suports magnètics, així com la possibilitat d'editar i modificar les dades enregistrades de forma senzilla i precisa.