Enric, III comte de Lancaster

Noblesa anglesa

Enric de Lancaster (Castell de Grosmont, 1281 - Castell de Leicester, 22 de setembre de 1345), sent el segon fill d'Edmund d'Anglaterra, comte de Lancaster, i de Blanca d'Artois, reina vídua de Navarra i, com a tal fou germà de Tomás Plantagenet comte de Leicester i Lancaster.

Plantilla:Infotaula personaEnric, III comte de Lancaster

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1281 Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1345 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Castell de Leicester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Lord Majordom Major
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaud Chaworth
Alix of Joinville Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric de Grosmont
 () Maud Chaworth
Elionor de Lancaster
 () Maud Chaworth
Mary of Lancaster
 () Maud Chaworth
Joan of Lancaster
 () Maud Chaworth
Blanche of Lancaster
 () Maud Chaworth
Maud de Lancaster, comtessa d'Ulster
 () Maud Chaworth
Isabelle de Lancastre
 () Maud Chaworth Modifica el valor a Wikidata
ParesEdmund d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata  i Blanca d'Artois Modifica el valor a Wikidata
GermansTomàs de Lancaster
Joana I de Navarra Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

A Flandes va combatre amb Eduard I (1297) i a Escòcia (1248 i de 1300 a 1305), amb el nom de lord Monmouth. L'any 1834 va obtenir els nomenaments de comte de Lancaster i de Leicèster i el càrrec de gran intendent d'Anglaterra acomplint-lo d'honors i dignitats perquè oblidés la condemna del seu propi germà, malgrat tot això, va jurar venjar-se, i al capdavant dels nobles revoltats es va apoderar (1326) d'Eduardo II, al qual va tancar al castell de Kenilworth, encarregant-se de la seva custòdia.

Després es va declarar contra Isabel esposa del referit Eduard II, i contra el favorit Mortimer, els qui el van atacar i li van revoltar els nobles que li havien recolzat el 1329, i abandonat per ells, especialment pels comtes de Kant i Norfolk, es va considerar feliç al obtenir el seu perdó per mediació de l'arquebisbe Meneiham. Va exercir una ambaixada a França, i va perdre la vista el 1330, no ocupant-se des d'aquella data més que en obres pietoses.

Es va casar amb Maud Chaworth, abans del 2 de març de 1296/1297.[1] Henry i Maud van tenir set fills:

  • Enric de Grosmont, primer duc de Lancaster, (c. 1310–1361)[2]
  • Blanca de Lancaster, baronessa Wake de Liddell, (c. 1305-c. 1380) es va casar amb Thomas Wake, segon baró Wake de Liddell
  • Maud de Lancaster, (vers 1310–1377); es va casar amb[3] William de Burgh, 3r comte d'Ulster (mort cap al 1333) i[4] Ralph d'Ufford, justiciar d'Irlanda (mort el 1346), i va tenir descendència d'ambdós.
  • Joana de Lancaster, (vers 1312–1345); es va casar amb John de Mowbray, 3r baró Mowbray i va tenir descendència
  • Isabel de Lancaster, abadessa d'Amesbury, (vers 1317 - després de 1347)
  • Elionor de Lancaster, (vers 1318–1371/72) es va casar amb[3] John De Beaumont, segon baró Beaumont i[4] el 5 de febrer de 1344/45, Richard FitzAlan, tercer comte d'Arundel i va tenir descendència.
  • Maria de Lancaster, (vers 1320–1362), que es va casar amb Henry de Percy, 3r baró Percy, i era la mare d'Henry Percy, 1r comte de Northumberland i va tenir descendència.

Referències

modifica
  1. Fryde 1979, p. 30.
  2. Hamilton 2010, p. 157.
  3. 3,0 3,1 Armitage-Smith, Sir Sydney, Joan de Gaunt: rei de Castella i Lleó, duc d'Aquitània i Lancaster, (Archibald Constable and Co. Ltd., 1904), pàg 197.
  4. 4,0 4,1 Whimperley (1986), p. 13

Bibliografia

modifica